LABERINTO PLUTONICO A LA ZIUDAD DE LA ALEGRIA-DULANTZI.
Acabo d´arribar, bueno, fa un rato, peró començo pel principi. Sortim del Poste a les 10,30, amb dues embarcacions, La Golondrina, i la Carabela del cotxero a devant fent pas, a La Autoritat. Hi havia mar de fons i marejadilla, i els vents éren de component Nord i de força 4. La travesía es presentava tranquila. Peró heus aquí, que a La Glan Golondrina Blanca, li feia molta remor el mutort, i el capó es tornava del color del nas de La Princeseta, de tanta escufór. Fins que em vaig donar compte, de qué la molt consagrada, va baixar fins a Sallent, amb tercera i a quatre-mil cinc-centes voltes..................., un V6, 2.800 cc., i de gasolina..........
Un cop engranada la quinta, el mutort es calmá, com la mart plasentera.
Vem travesssar els Monegros inexistents, i contemplar els Toros de Osborne, i els Molins de Vent, desafiant a La Princeseta. Peró nosaltres, com si res. Perqué anávem tard, que si no......
Per arribar, ens vem perdre un bón rato, i quan arrivávem a Alegría, portáva´m una mala llet, que no vegis. Anem rápid a la fonda, i jo em volía dutxar, peró no portava Gel de Douche, o sigui que em tindria d´ensabonar amb una miserable pastilla de sabó de la fonda, del tamany de un Filipino. Quan La Princeseta, va veure que jo no portava Gel, va treure del seu Bagul Reial, un Gel de dutxa, del Pluto, amb un tap amb la forma de les orelles del Mickey, una passada de Gel, la veritat.
Peró no m´el va volguer deixar.
M´el va ensenyar i prou. Allá mateix, el odi s´apoderá de mi, envers Ella. Es notava que corría molta mala llet a l´habitació, i la actuació va estar a punt de suspendre´s, perque La Princeseta no m´havía deixat ensabonar amb el seu Gel del Pluto, tan fardón, i jo em sentia menyspreat i absolt.
Tanmateix, després de fer un tit, pobret tant petit, i mitjantçan´t les arts diplomátiques del Cotxero, que era de cos present a l´alcoba, la sang no va arribar al riu, ans el contrari, vem sortir de l´alcoba, com si el Pluto no existís. I el Walt Disney al congelador.
Pero vaig tocar tota la obra, pensan´t amb el Pluto.
Total, que el teatre era petit, peró de guais, amb uns camerinos de superstar, i uns acabats molt lugrats. Fem la obra, i bueno, millor que a Arbuzias, segur. Com que el teatre era petit, es veia força ple, i encara van aplaudir amb cert coratge i valentía, per part del públic assistent. Jo vaig tocar força suelto, amb les cantades de rigort. La Princeseta va cantar un Puñal, pel enmarcar-lo. I el Cotxero, encaparra´t de que no havía tocat bé, suposo que per portar la contraria, i tocar els collons, perqué aquell día, miraculosament, portava tabacu. Ojo al datu. A mi, no em va invitar cap cop, almenys personalment, i amb testimonis. Estava vist, que si volia fumar Camel, o bé rentar-me amb el sabó del Pluto, m´hauria de buscar la vida, fora del meu cercle d´amistats. Peró tranquis, perqué se m´en fot el Camel del Cotxero, i tenía l´esperança de trobar una botiga oberta a la nit, i poder comprar un Gel de Douche, més fardón que el del Pluto de La Princeseta.
Pero jo sabía que si em presentava a l´alcoba reial amb un Gel del Tío Gilito i la Daisy, hi hagués hagut una masacre. La Princeseta, no hagués tolerat que el seu Lacai, tingues un Gel més fardón que el seu, i la sang hagués arrivat al riu, i del riu a la mart. I el Cotxero, no ho hagués pogut impedir. Pelutant, em vaig empassar el meu glan urgull, i em vaig acunfurmar de no fumar Camel, i d´ensabonar-me amb el Filipino de marres.
Algún día La História, sabrá tot lo del Pluto, i em posarán el meu nom, a algún carrer.
Bueno, acabem, i tal, i anem sopar a la fonda, amb tot el personal adjacent, després d´abraços i petonets fluixets, i sense llenga, clar..............
Dissortadament, el Cotxero, va tornar amb la seva Carabela només acabar el show, i ens deixa-va marques a la mart, perqué no ens perdéssi´m nosaltres, amb La Golondrina. Cada vegada que veia un Faro, ens avissava. Glan company, el Cotxero, i molt mariner. Com que em va arrivar al cort, el seu valort i coratge, li vaig comprar un désim de La Rifa, amb número 33123, Serie 76ª, 3ª Fracción, de la Lotería y Apuestas del Estado. A la orilla del buletu, hi ha un Nen Jesús molt tenre, de Pietro Berretini da Cortona, del Segle XVI, i que podreu contemplar al Museo Nacional del Prado. Vergonya a perdre, vaig comprar un altre buletu per la Priceseta, i un altre per a mi.
Havent sopat vem llogar quatre taxis, i vem marxar tota la tropa a conquerir Vitória-Gasteiz. Primer vem començar per Vitória, i la plaça la vem tumar amb força grácia i facilitat.
Peró quan vem arribar a Gasteiz, les nostres tropes estávem malmeses i cansades, per l´esforç i la despullamenta, i vaig tinguer de treure coratge en un lavabo, amb un dirigent de les tropes enemigues, dopar-lo, i després d´amenaces váries, el vaig doblegar amb un sermó dels meus, fins que em va abraçar, quasi ploran´t, suplican´t cleméncia, i em va pagar el beure, i ens invitava a tota la nostra tropa, al seu castell.
Evidenment, vaig retxassar la seva invitaçió, perqué segur que era una enserrona, i La Princesa i jo, ja començávem a donar algún tumbu, pel casc vei de Gasteiz, finalment conqueri´t. I feia una mica de mal efecte.
Algún dia La História sabrá, que Vitória es va conquerir, amb una guerra standart, peró Gasteiz es va conquerir en un lavabo. Amb paraules i txtutxes pal Patxi.
A les tantes de la matinada, vem embarcar les nostres tropes cap a la fonda, i ens vem quedar per a les Fotos Conmemoratives, La Princesa, La Federica, i jo. Peró no hi havien collons de que ens parés cap taxi. Tal era la bellesa da La Princesa, que cap carrossa, era digna d´ella, resién pruclamada Princesa de Vitória, i Reina de Gasteiz.
Al final arrivem a la Fonda, i vaig tenir l ´hunort de dormir amb ELLA. Jo em vaig posar el pijama, i ella em va obligar a posar-me d´esquena, mentres es treia la faldilla, el tutú, el viso, la faixeta, el corpinyo, la rebequeta............ i cap a tres quarts de set, miraculosament, es va treure la diadema, i em va donar permís per ficar-me al llit.
Vem apagar el llum, i el fet de saber que la tenía a tres pams de mí, m´emusiunava enormement. La sentia respirar, i li notava els batecs dels seu cor tan tenre. Van ser guments inexplicables. Peró buenu, rumansus apart, i per culpa del txacolí, em vaig quedar fregit de seguida, i segons informacions de La Princesa, vaig roncar tota la nit, com una trugeta.
Que es foti, si no, perqué no em deixava el sabó del Pluto?
Bueno, ara que ha tornat a sortir el Pluto, a col.laçió, sapigueu que el diumenge al mati, La Princesa, resién despertada, i mig adormida, s´acosta a mi, amb el Gel Del Pluto a la má, i em diu:
-Té, Lacai, renta´t com cal, i ublidem viejas rensillas, i perque vull agrair-te la teva glan aportaçió a la Toma de Gasteiz, sense fotre tiros ni destrosses, és de un glan mérit, per la part que et toca.
-Altesa, per doblegar aquell infidel, allá a l´urinari de la taberna, sí que li vaig fotre un tiro guapo, peró amb silenciador, i després el vaig reduir, amb la meva sola paraula.
-No t´amoïnis, Lacai, aixó són danys colaterals, pagats amb fons reservats.
Enfin, que baixem a esmorçar montaditos i txacolí, i de cop em puja tota la torta, una altre vegada.
Pero clar, Vitória i Gasteiz, ja estáven tumades, o sigui, que vem deixar representants legals, a les dues plaçes, i La Princeseta, victoriosa Ella, sortir del Port de Dulantzi, espléndida i condescendent amb els seus fidels, fent una maniobra amb La Golondrina, i sortir a mar oberta, a 140 nusos. De tornada, va posar la quinta de seguida, cosa que el mutort, em va agrair personalment.
A Fraga, vem parar, perqué es un Port, mundialment conegut, per la seva calitat de peix. Al Mesón de Inés, ens vem fotre, gambes de Sant Carles, que sempre és millor menjar-les a Fraga, que a Sant Carles, i gual que les Almejas frescas. Per frescas, a Fraga. I després per culminar l´ápat conmemoratiu de La Toma de Gasteiz, Paella de Marisco. Clar, el que és tonto, si vol paella, s´en va a Valéncia, els billyjeans anem a Fraga. Aixó, que quedi aqui.
Enfin, el dinar era guníssim, peró vem retxassar les postres, perqué les superávem, i de cara al café.
Llavors, a la sobretaula, La Princesa, i jo ens començar a mirar de reui, i amb males intencions, i sense paraules, ens vem entendre de seguida.
Quins murris.
Bueno, valguin aquestes quatre ratlles, perqué us en feu cinc céntims, de La Toma. Quan tothom sap, que quatre ratlles valen molt més, que cinc céntims, només has de fer quatre números. Peró millor que no fem números, que acabaré amb les mans al cap.
Dumes ens queda una alternativa per superar el gel de dutxa del Pluto de la consagrada Princessseta, Lluís, portar el tocador se la señorita Pepis per empolainarnos abans de la propera gala a terres de Castelló!!
PD. Lidia, lu del LLuís es la novel-la historica, tot te una base real, ho puc afirmar!!
Bé nois aquesta setmana us toca les terres de Castelló, bé doncs espero la cronica, sobretot pensa a portar el tocador de la senyorita pepis com t'ha comentat el teu amic Joan, no sigui que tinguis una depre com l'altre cap de setmana......
Tornen els anys 50
5 comentaris:
LABERINTO PLUTONICO A LA ZIUDAD DE LA ALEGRIA-DULANTZI.
Acabo d´arribar, bueno, fa un rato, peró començo pel principi.
Sortim del Poste a les 10,30, amb dues embarcacions, La Golondrina, i la Carabela del cotxero a devant fent pas, a La Autoritat.
Hi havia mar de fons i marejadilla, i els vents éren de component Nord i de força 4.
La travesía es presentava tranquila.
Peró heus aquí, que a La Glan Golondrina Blanca, li feia molta remor el mutort, i el capó es tornava del color del nas de La Princeseta, de tanta escufór.
Fins que em vaig donar compte, de qué la molt consagrada, va baixar fins a Sallent, amb tercera i a quatre-mil cinc-centes voltes..................., un V6, 2.800 cc., i de gasolina..........
Un cop engranada la quinta, el mutort es calmá, com la mart plasentera.
Vem travesssar els Monegros inexistents, i contemplar els Toros de Osborne, i els Molins de Vent, desafiant a La Princeseta.
Peró nosaltres, com si res.
Perqué anávem tard, que si no......
Per arribar, ens vem perdre un bón rato, i quan arrivávem a Alegría, portáva´m una mala llet, que no vegis.
Anem rápid a la fonda, i jo em volía dutxar, peró no portava Gel de Douche, o sigui que em tindria d´ensabonar amb una miserable pastilla de sabó de la fonda, del tamany de un Filipino.
Quan La Princeseta, va veure que jo no portava Gel, va treure del seu Bagul Reial, un Gel de dutxa, del Pluto, amb un tap amb la forma de les orelles del Mickey, una passada de Gel, la veritat.
Peró no m´el va volguer deixar.
M´el va ensenyar i prou.
Allá mateix, el odi s´apoderá de mi, envers Ella.
Es notava que corría molta mala llet a l´habitació, i la actuació va estar a punt de suspendre´s, perque La Princeseta no m´havía deixat ensabonar amb el seu Gel del Pluto, tan fardón, i jo em sentia menyspreat i absolt.
Tanmateix, després de fer un tit, pobret tant petit, i mitjantçan´t les arts diplomátiques del Cotxero, que era de cos present a l´alcoba, la sang no va arribar al riu, ans el contrari, vem sortir de l´alcoba, com si el Pluto no existís. I el Walt Disney al congelador.
Pero vaig tocar tota la obra, pensan´t amb el Pluto.
Total, que el teatre era petit, peró de guais, amb uns camerinos de superstar, i uns acabats molt lugrats.
Fem la obra, i bueno, millor que a Arbuzias, segur.
Com que el teatre era petit, es veia força ple, i encara van aplaudir amb cert coratge i valentía, per part del públic assistent.
Jo vaig tocar força suelto, amb les cantades de rigort.
La Princeseta va cantar un Puñal, pel enmarcar-lo.
I el Cotxero, encaparra´t de que no havía tocat bé, suposo que per portar la contraria, i tocar els collons, perqué aquell día, miraculosament, portava tabacu.
Ojo al datu.
A mi, no em va invitar cap cop, almenys personalment, i amb testimonis.
Estava vist, que si volia fumar Camel, o bé rentar-me amb el sabó del Pluto, m´hauria de buscar la vida, fora del meu cercle d´amistats.
Peró tranquis, perqué se m´en fot el Camel del Cotxero, i tenía l´esperança de trobar una botiga oberta a la nit, i poder comprar un Gel de Douche, més fardón que el del Pluto de La Princeseta.
Pero jo sabía que si em presentava a l´alcoba reial amb un Gel del Tío Gilito i la Daisy, hi hagués hagut una masacre.
La Princeseta, no hagués tolerat que el seu Lacai, tingues un Gel més fardón que el seu, i la sang hagués arrivat al riu, i del riu a la mart.
I el Cotxero, no ho hagués pogut impedir.
Pelutant, em vaig empassar el meu glan urgull, i em vaig acunfurmar de no fumar Camel, i d´ensabonar-me amb el Filipino de marres.
Algún día La História, sabrá tot lo del Pluto, i em posarán el meu nom, a algún carrer.
Bueno, acabem, i tal, i anem sopar a la fonda, amb tot el personal adjacent, després d´abraços i petonets fluixets, i sense llenga, clar..............
Dissortadament, el Cotxero, va tornar amb la seva Carabela només acabar el show, i ens deixa-va marques a la mart, perqué no ens perdéssi´m nosaltres, amb La Golondrina.
Cada vegada que veia un Faro, ens avissava.
Glan company, el Cotxero, i molt mariner.
Com que em va arrivar al cort, el seu valort i coratge, li vaig comprar un désim de La Rifa, amb número 33123, Serie 76ª, 3ª Fracción, de la Lotería y Apuestas del Estado. A la orilla del buletu, hi ha un Nen Jesús molt tenre, de Pietro Berretini da Cortona, del Segle XVI, i que podreu contemplar al Museo Nacional del Prado.
Vergonya a perdre, vaig comprar un altre buletu per la Priceseta, i un altre per a mi.
Havent sopat vem llogar quatre taxis, i vem marxar tota la tropa a conquerir Vitória-Gasteiz.
Primer vem començar per Vitória, i la plaça la vem tumar amb força grácia i facilitat.
Peró quan vem arribar a Gasteiz, les nostres tropes estávem malmeses i cansades, per l´esforç i la despullamenta, i vaig tinguer de treure coratge en un lavabo, amb un dirigent de les tropes enemigues, dopar-lo, i després d´amenaces váries, el vaig doblegar amb un sermó dels meus, fins que em va abraçar, quasi ploran´t, suplican´t cleméncia, i em va pagar el beure, i ens invitava a tota la nostra tropa, al seu castell.
Evidenment, vaig retxassar la seva invitaçió, perqué segur que era una enserrona, i La Princesa i jo, ja començávem a donar algún tumbu, pel casc vei de Gasteiz, finalment conqueri´t.
I feia una mica de mal efecte.
Algún dia La História sabrá, que Vitória es va conquerir, amb una guerra standart, peró Gasteiz es va conquerir en un lavabo.
Amb paraules i txtutxes pal Patxi.
A les tantes de la matinada, vem embarcar les nostres tropes cap a la fonda, i ens vem quedar per a les Fotos Conmemoratives, La Princesa, La Federica, i jo.
Peró no hi havien collons de que ens parés cap taxi.
Tal era la bellesa da La Princesa, que cap carrossa, era digna d´ella, resién pruclamada Princesa de Vitória, i Reina de Gasteiz.
Al final arrivem a la Fonda, i vaig tenir l ´hunort de dormir amb ELLA.
Jo em vaig posar el pijama, i ella em va obligar a posar-me d´esquena, mentres es treia la faldilla, el tutú, el viso, la faixeta, el corpinyo, la rebequeta............ i cap a tres quarts de set, miraculosament, es va treure la diadema, i em va donar permís per ficar-me al llit.
Vem apagar el llum, i el fet de saber que la tenía a tres pams de mí, m´emusiunava enormement.
La sentia respirar, i li notava els batecs dels seu cor tan tenre.
Van ser guments inexplicables.
Peró buenu, rumansus apart, i per culpa del txacolí, em vaig quedar fregit de seguida, i segons informacions de La Princesa, vaig roncar tota la nit, com una trugeta.
Que es foti, si no, perqué no em deixava el sabó del Pluto?
Bueno, ara que ha tornat a sortir el Pluto, a col.laçió, sapigueu que el diumenge al mati, La Princesa, resién despertada, i mig adormida, s´acosta a mi, amb el Gel Del Pluto a la má, i em diu:
-Té, Lacai, renta´t com cal, i ublidem viejas rensillas, i perque vull agrair-te la teva glan aportaçió a la Toma de Gasteiz, sense fotre tiros ni destrosses, és de un glan mérit, per la part que et toca.
-Altesa, per doblegar aquell infidel, allá a l´urinari de la taberna, sí que li vaig fotre un tiro guapo, peró amb silenciador, i després el vaig reduir, amb la meva sola paraula.
-No t´amoïnis, Lacai, aixó són danys colaterals, pagats amb fons reservats.
Enfin, que baixem a esmorçar montaditos i txacolí, i de cop em puja tota la torta, una altre vegada.
Pero clar, Vitória i Gasteiz, ja estáven tumades, o sigui, que vem deixar representants legals, a les dues plaçes, i La Princeseta, victoriosa Ella, sortir del Port de Dulantzi, espléndida i condescendent amb els seus fidels, fent una maniobra amb La Golondrina, i sortir a mar oberta, a 140 nusos.
De tornada, va posar la quinta de seguida, cosa que el mutort, em va agrair personalment.
A Fraga, vem parar, perqué es un Port, mundialment conegut, per la seva calitat de peix.
Al Mesón de Inés, ens vem fotre, gambes de Sant Carles, que sempre és millor menjar-les a Fraga, que a Sant Carles, i gual que les Almejas frescas.
Per frescas, a Fraga.
I després per culminar l´ápat conmemoratiu de La Toma de Gasteiz, Paella de Marisco.
Clar, el que és tonto, si vol paella, s´en va a Valéncia, els billyjeans anem a Fraga.
Aixó, que quedi aqui.
Enfin, el dinar era guníssim, peró vem retxassar les postres, perqué les superávem, i de cara al café.
Llavors, a la sobretaula, La Princesa, i jo ens començar a mirar de reui, i amb males intencions, i sense paraules, ens vem entendre de seguida.
Quins murris.
Bueno, valguin aquestes quatre ratlles, perqué us en feu cinc céntims, de La Toma.
Quan tothom sap, que quatre ratlles valen molt més, que cinc céntims, només has de fer quatre números.
Peró millor que no fem números, que acabaré amb les mans al cap.
Ave, Min.
Va parir nen, has pensat mai en canviar de feina...... podries escriure novel.les....... segur que tindries molt d'exit.... t'ho diu una amiga.
Dumes ens queda una alternativa per superar el gel de dutxa del Pluto de la consagrada Princessseta, Lluís, portar el tocador se la señorita Pepis per empolainarnos abans de la propera gala a terres de Castelló!!
PD. Lidia, lu del LLuís es la novel-la historica, tot te una base real, ho puc afirmar!!
Grácies, Lidia, només soc el pobre cronista de les malifetes de La Princeseta del Nas Marmei.
I també li toco la sonanta.
El que passa, és que dingú sap valurá el meu dumini de la llenga.
Sense pagar, clar.
Que bé, que et fiquis al Blog de tant en tant.
Si no, sempre sóm els mateixos quatre cantamanyanes.
Bueno, jo, més, clar.
Ave, Min.
Bé nois aquesta setmana us toca les terres de Castelló, bé doncs espero la cronica, sobretot pensa a portar el tocador de la senyorita pepis com t'ha comentat el teu amic Joan, no sigui que tinguis una depre com l'altre cap de setmana......
Publica un comentari a l'entrada