Aquest diumenge aprofitant el bon temps hem anat a escalar aMalanyeu, a la via Francesc Suñol, via assequible, la qual
se l'ha currat el Vili de primer i un servidor de segon.
Llibreta al final de via, per posar parides.
El Vili liant les cordes
Aúpa Patxi !
Que macos que som...
Sin manos
15 comentaris:
Que macus..... esteu fets uns professionals.....
L'altre colleta van a les terres de Castelló a fer de les seves, i vosaltres parella de fet que us toca aquesta setmana? o voleu sortir a sopar i pendre algun gin-tonic.....jajajaja.
Jo tinc guàrdia, ja......ja.....ja, i el dissabte, que lliuru de 5 a 8, tinc d'anar a veure el Doraimon al cine a les 6.
Repeteixo: ja.....ja.....ja.
Uf, I despres del Doraemon, "Garganta profunda" heu dit gin-tonic... Donç m'apunto a totes.
Hombre, Vilijou, wellcome to the Blog.
que quan tu curres que tens guardia la teva parella fa esport que l'he vist...... s'entrena d'amagat....
A veure nois, una mica de respecte, que últimament hi han senyores que es fiquen al Blog.
Hola Lidia, guapa, com estás?
Volspendrálgo?
No els hi façis cas a aquests baladrers, que no ténen ni una pisca de nocturnitat ni alevosía.
Ave, Min, que no torni a passar.
LABERINTO I TOMA DE ALCORA.
Bueno, a veure.
Com que hi havíen clars indicis, de que La Princeseta, podía ser obejecte d´un atac terrorista, per sortir del Port de Berga, vaig ideiar una estrátegia infalible.
A La Princeseta, la vaig fer pujar a La Carabela del Cotxero, vestida d´incógnit, i a La Glan Golondrina, hi vaig fer pujar L´Emperatriu de Castellar del Riu. I jo al timó, per despistar al personal.
Llavors, jo em vaig perdre expressament, al mandu de La Golondrina, per desempallegar-nos de papparazzis i terroristes, mentres Ella, anava amb la direcció correcte, amb la humil Carabela.
Estratégia pura, per la part que em toca, i sense sebre jugar a escacs, ni a dames.
Bueno a dames, encara em defenc.
Pagan´t, clar.
Total, que entrem a la Provincia de Castelló, sans i estalvis, i vem ser testimonis de la glan crisi que sofreixen totes les indústries de gres, i racholes váries, concentrades en territori hostil, i que tothom atribueix a la crisi de la construcció.
I una merda, aquestes empreses d´asulejus, están en crisi, perqué tothom sap que La Princeseta, ha posat resienment Parket a tot el terra del seu Castell, i pelutant, les racholes ja no están de moda.
Ni més, ni menus.
Un cop fet l´análisi económic de Castelló, pasem a altres questions.
L´actuació era a L´Alcora, municipi mundialment conegut per les seves Rotondes Alcorianes, pruclamades per La Penya Boletaire, Patrimoni de L´Umanitat.
Es un reclam turístic de primer ordre, i una font d´ingressos, que riute´n tú de les racholes de la Isabel Presley.
Es pot afirmar amb tota rotunditat, que hi han rotondes del segle II A.C., quan els almogávers invadiren als sarraïns, mentres El Timbaler del Bruc, tocava els collons per la banda de Montserrat.
Peró no he vingut a parlar del Timbaler, ni de la Patum.
Aixó per Corpus.
El Turista Estandart, un cop ha visitat totes les rotondes, no marxa mai de L´Alcora, sense tastar els famosos Calamarçons amb Alerons.
Es un tipus de calamars, únic al planeta, que degut al microclima, i a la simbïosi existent, desenvolupa, uns alerons sense parangón al regne animal.
La Princeseta, estava una mica desmenjada, i només va menjar alerons per sopar.
Aixó sí, bén regats amb un Protos de dubtosa procedéncia.
-"L´aleró de L´Alcora, no es pot penre amb aigua", diu Ella.
(Si només fossin els alerons......)
Degut a preséncia omnipotent de La Princeseta, la casa ens va obsequiar amb unes almejes insólites.
A primera vista, sembláven del Mart de Corea, peró jo, que sóc un expert en petxines, (pagan´t, clar) vaig descubrir, que no.
Es tractava d´una varietat nucleart, peró molt sostenible, cultivada al Mart de Vandellós.
Una espécie molt exclusiva, que es pot reconéixer fácilment, pel seu estampat de cuadru escussés, a la closca.
Aquest hivern, el cuadru escussés, torna amb molta força.
La Princeseta, va agraïr el detall de la casa, agasajant enormement al cambrer ufisial, i fent-li carantoñes váries, més u menus asertades.
Quan el cambrer, ens va demanar si volíem postres, li vaig dir: no em façis riure, que no en tinc ganes, peró mersi.
Després d´extorsions i amenaçes váries, el Cotxero,i amb l´ ajuda de tot el Séquit, va aconseguir introduir a La Princeseta a La Carabela, perqué no es quedáven a "dormir", posiblement pel tema Pluto, i clar, Ella, no té mai són, peró el Cotxero es frissava, perqué el Protos sospitós, començava a pujar, i els alerons i les petxines escusseses, no se sabía com podríen reaccionar,amb una persona humana, un cop fessin efecte.
I amb La Princeseta, menus.
Clar, era una mica com el salami de Pineda, aquestes coses, el primer dia que te les fots, vas una mica acollonit, per molt que tinguis un historial intatxaple.
Abans de marxar, La Princeseta, em va dir:
-"Dóm el que tú i jo sabem, i tóma´m L´Alcora, amb l´estil i grácia que et caracteritza. Després, ja farem numbrus. Et deixu al cárrec de la tropa, i no façis gaire sangarrera.
I sobretot, Lacai, quan la víctima tregui la bandera blanca, calla, per l´amort de Déu,i respecta els drets dels presoners tumats en campaña, segons la convenció de Ginebra, i quan dic gin-tonic, vull dir, que l´ensenyament gratuit envers l´enemic, no ha de ser mai motiu d´exculpació, per molta legitimitat que et diguin.
Podeu seure".
Buenu, per fi, s´en ha anat.
No sé, ara li agafo el gustillu, a aixó d´agafar el mandu de tota la tropa, i em dóna molta legitimitat, quan demano gin-tonics, en terres enemigues.
Total, que els alerons van fer de les seves al delicat organisme reial de La Princeseta, i pujan´t amb La Carabela, va tenir un atac de set, insosteniple.
El Cotxero, para La Carabela a l´autopista, peró clar, ja éren més de les dotze, i no veníen priva.
La Princeseta, va suplicar en persona, que li donguéssin el xumet, amb resultat negatiu per part del personal D´Autogrill.
Enfadada com un móna, arrivá al seu Castell, donan´t ordres de que el dilluns a primera hora, es façi una hopa hostil, molt hostil, contra Autogrill, per crims de lesa humanitat, envers la seva própia persona, amparant- se amb els Tractats de Ginebra, quan ella, només volía quatre llaunes.
Peró clar, el personal d´Autogrill, al veure que Ella, anava amb Carabela, enlloc de en Golondrina, la van pendre per una borratxa mal disfressada, que feia lu que li deia el seu macarra, sedient de birres, beguda proletária per autonomásia.
I a sobre, La Princeseta portava una jaqueta de Piloto de Helicópteros, que confonía amb la seva idiosincrácia, al més pintat.
No sé, jo no hi era, i no vull dir res, primer que parli La Justícia.
Afortunadament, tot lo del Pluto, estava bastant ublidat, i jo no li guardava cap mena de rancúnia.
Ella, ho va notar, i quan estávem als camerinus, a mitja funçio, va treure de la seva maleteta, una tovallola de rús americá, amb un estampat d´un Teletubbie.
Del Tinki Winki, exactament.
Era preciosa, una obra d´art, amb uns culós molt lugrats.
Un cop passat el flash inicial, La Princeseta, ens va deixar tucar la tovallola, al Cotxero i a mí, tot lu que vem volguer, i ens vem fer la foto conmemorativa, de L´Armistici del Pluto, amb ella al mig, cuberta amb tamaña obradart.
Molt emotiu.
Bueno, jo que sé, van passar un mil.lió de coses, i ara tinc són.
O sigui, que a lo que anávem:
La funçió, va anar força bé, i els aplausus sembláven sincers.
Ave, Min.
Espectaculart, volem afotos del Tinki Winki !
Oh!! Quin hunort !! Quina glan responsabilitat!! Tinre que retornar la Prinssesseta a la seua alcoba de la plaça Pirineus, amb nocturnitat i alevosia, lluny se les amenaces terroristes, creuant de cabo a rabo l'arc del Mediterrani!! Emcara em tremolen les cames!! Sort que han desarticulat la banda del indio Txeroki, que amenaçaba amb un segrest espress a la nostra donzella, ara ja podrem turnar a ferr de les nostres a puena llum del dia i amb la cara ben alta!!
He de dir que l'operació va estar a punt de fracasart per un boicot clarament provinent de les bandes rivals, doncs ens deixaren sense combustible durant tota la travessa, podeu imaginart el consequent nerviosisme de la nostra estimada princeseta, enfilantse per les parets de la meva modesta carabela, amenaçant de volcar la nau!!! Pero tranquils!! No es ningu la princesa, ella sempre porta algun combustible quimic amagat sota el tutú!! Aixó va permetre que la sang no arribes al riu i que la nau arribes a bon port, que et pensaves , lacai, dumes ens fas falta quan s'ha de tocart alguna segudiya, sino prou ens espavilem tot solets!!
Finalment vaig desembarcar-la al seu castell i sense dirme ni adeu, va pujar raude i veloç com una centella i es llençà als braços del seu estimat San Miquel!!!
Hasta aqui puedo contart!!
El Cotxero.
Fidels.Lacais. Servents i escribans: aquest dissabte la vostra princessa reial, la vostra. farà uns cants al carrer aurora bertadana, amb els seus súbdits. preguem ordre a l'entrada principal. pagament anticipat de les entrades.antidisturbis inclosos. carrers engalanats.
en càs de pedregada ó, una petita caiguda de meteorit,:... s'aplaçarà degudament _
amb les degudes padacuasions.
En cas de que el terra estigui lliscant, se l'hi aplicaran unes capas de ·"tecnosol" para brillos y centellas, que quedarà varillant com la padimera vagada. lleigeixo literal.
total dissabte, a les 24,00 , els grans monolaks dels usaraks estàn en peus. pedeguem pels qui quedin.
ave.i ara qué com es fa aixó
.
Diuen les males llengües, que La Princeseta, vol cantar el "Probe Migué", dissabte a la nit en primetime.........................
A veure si estem de llet, i li cau un meteorit.
Pero bueno, d´aquí a dissabte, igual ni s´en enrecorda.
P.D. Joan maco, escútxam bé, si només em voleu per tocar per siguiriyes, que baixi Déu, ho vegi i ho digui.
O sinó, que ho digui ELL, que pel cas, és el mateix.
Aquesta, me l´apunto.
I ni s´et ocurreixi d´invitar-me a tabacu, per reparar la glan ufensa, perqué li fotu una patada a la teva Carabela, que te l´enfonso al Lagu del Passeig de la Pau, i a tú et faig una llave, o una travaneta guapa, o algo.
Valen?
Ave, Min.
CUANDO VOY CAMINANDO PA LA PLAZA
ME PREGUNTAN SI HE VISTO A MIGUEL CANALES
ÉL DICE QUE ES FELIZ EN LA MONTAÑA
QUE HACE MUCHO TIEMPO QUE NO SALE
QUÉ LE ESTARÁ PASANDO AL PROBE MIGUEL
QUE HACE MUCHO TIEMPO QUE NO SALE
A MÍ ME DICEN, ME DICEN QUE MIGUELITO
ENTRE NOSOTROS SE ENCUENTRA MUY EXTRAÑO
ÉL DICE QUE ES FELIZ EN LA MONTAÑA
QUE SE ESTÁ CONVIRTIENDO EN ERMITAÑO
A MÍ ME DICEN, ME DICEN QUE MIGUELITO
ENTRE NOSOTROS SE ENCUENTRA MUY FELIZ
ÉL DICE QUE ES FELIZ EN LA MONTAÑA
Y QUE DE ALLÍ NO QUIERE YA SALIR
A MÍ ME DICEN, ME DICEN QUE MIGUELITO
DE LA MONTAÑA NO QUIERE YA SALIR
ÉL DICE QUE SE HACE SU CAFELITO
Y QUE TAMBIÉN SE TOMA SU VINITO
QUÉ LE ESTARÁ PASANDO AL PROBE MIGUEL
molt bé. min: siempre al acecho , jo la havía trobat primer que tú aquest lletra.ho sigui que u es borras.
Pos ara no vui, apa.
Publica un comentari a l'entrada