Bé amics, el títol de la entrada evidentment no és meu, jo si arribo al cim tinc prou feina per baixar i fer unes garimbes al bar més pròxim, és d'un escriptor d'aquests de culte i la il.lustració és de l'amic Crumb, coses que no se perquè us les dic doncs coneixent el nivell que deambula pel Blog és de suposar que no calia. Però hi veig un paralelisme amb un amic que em vaig trobar l'altre dia pujant a Queralt, bé, jo pujava i ell; baixava ?. I és que ja feia temps que no parlava de paralelismes.
PD: És veritat, no em trobo bé, tinc la neurona tonta, serà per la revetlla i el posterior vermut al Bar Deportes?
1 comentari:
El vermuth del Bar Deportes, que jo hi era de cós present, anava armat fins les dents, i no ho sabía.
És el que té aixó de dormir vestit.
Qui dorm vestit, dorm armat.
Si no, exploto, i pilleu tots.
Anda que no.
A nadie le amarga un dulce.
Publica un comentari a l'entrada