Ep, xavals, això si que eren màrtirs i no els del compàs, aquestes dues germanes sevillanes no s'imaginaven que un dia els seus patiments i les tortures a que les va sotmetre Diogeniano, prefecte de Sevilla per aquelles èpoques, servirien perquè, ja al segle XXI, sortirien al Blogdelmin, cosa que sens dubte les hagues fet soportar els seus martiris moooolt més alegrement. Per cert, a veure qui és l'espavilat que sap quina de les dues és la que té la palma a la ma...la Rufi o la Justine, ein ?Nada más amigos, cada dia més cultura al vostre Blog
Mismamente us adjunto en aquest especial Setmana Santa una saeta del mostruo del famenco per tots vosaltres conegut, en "Penumbras"
7 comentaris:
min feia dies que no ens parlaves de les tevas inclinacions cap a la fé cristiana,que tens problemas de conciencia que ens treguis santas i martirs,com nosaltres pero d'una altra epoca.que vols que et lligui uns dies a montserrat amb el meu nebot(germa)per fer uns exercicis espirituals,a veure si s'et apareix la mare de deu,o tant sols per fer uns dies de penitencia,potser t'aniria bé,i l'anna no crec que et digui rés,ans el contrari,segurament ella es la primera en veure que et convé,ja em diras algo.
i si el secretari vol venir,no crec que hi hagui cap problema,tenen la casa gran.
Jo tambe tinc untiet frare a Montserrat, o sigui que hi tenim enxufe per tots els costats. El primer congres blogdelmin a Montserrat!!!
PD 10 euritos a que la de la palma es la Justine.
A veure nois, si em voleu fer fóra del blog, o em voleu perdre de vista una temporada, ho dieu clar i ja está. Peró a mi les altures no em van, aixó és cosa del Min.
A mi, deixeu-me al Monastir de Castelldefels, que hi tinc més enxufes que vosaltres. El preu és similar i practiquen un altre tipus d´acolliment, sense tantes sotanes.
Allá et paren l´altre galta i el que façi falta. Tót és parlar-ne abans de començar la plegária.
Aixó sí, de passar la safata, no s´en descuiden mai, peró a Montserrat tampoc ho regalen.
P.D.Aquesta mossa de la palma, la tinc vista de no sé ón, peró no caic en el nom.Devota sí que ho era.
Jo per la procesó de Setmana Santa, la veritat, em tira més el Monestir de Castefa, més que res és que a Montserrat jo no tinc parents i ja hi he estat i m'agradaria conèixer aquests altres tipus d'acolliment dels que tant bé en parla el pare Lluis. I és que aquí sembla que si no tens un parent a Montserrat no ets ningú i va a ser que no, a mi m'han dit que existeixen altres formes d'entendre la fè. Pexemple el pare Lluis dissabte passat va dir missa ( curteta, tot s'ha de dir ) tot sopant, pexemple.
Per part meva res més germans, aneu-vos-en en Pau, Amén.
Que poc em coneixes Min, si d´aquella petita intro del sopar, en dius missa.
Quan temps fa que no et confesso?
Cóm pots viure amb aquesta buidor a l´ánima?
Xaiet descarriat, ja et faré passar per l´adreçador, el dia que t´enganxi, i sabrás el que és la fe.
Fa molt temps que no vens a missa, que passo llista.
Peró ELL m´ha dit que serás l´anyell de Déu, que lleva el pecat del món, feliços els convidats a la seva taula. ( No l´he entés mai, aquesta frase....)
O sigui que ves rumiant el dia de la Convenció, que et tornaré a batejar.
Es veu que el primer cop, no et va fer efecte.
Peró no et preocupis, deixa´m a mi.
Tú ets com L´Impala, si no s´engega a la 1ª, l`excites una mica, i la 2ª no falla.
P.D. M´en vaig a dormir, que m´enganxará el sol.
que pasa min,que tens vacances i no tens temps de fer entrades al superblog?.
i tu lluis,vols dir que aquestes son horas de fer comentaris al blog?.
apa que estic de festa i no tinc temps de sermonejar-vos,ens veiem al viacrucis,bye.
Mira Marti. Jo tinc 2 missions. Una és escampar la Teva Paraula, per llocs on reina el pecat.
L´altre és dirigir la Secretaría Del Blog,i buscar-li personal qualificat.
O sigui que quan tanco el xiringuito, em maquejo una miqueta per dins i per fora, i manos a la obra.
Primer escampo la Teva Paraula, i després de cara al cásting, que és tard i vol ploure.
I es clar, a la que et despistes, ja són les tantes.
I quan arrives a casa, posa´t a fer l´informe, perqué a l´endemá, qualsevol s´en recorda.
Aixó sí que és un Viacrucis.
Adéu, costaleros.
Publica un comentari a l'entrada