"Nació el 3 de abril de 1954, en la calle de Cantarería, en pleno corazón del barrio de Santiago, dentro de un patio de vecinos donde no pasaba una sola noche sin que se improvisara una fiesta colectiva. Allí se fraguaron sus primeros recuerdos musicales al lado de grandes como Terremoto, Tio Borrico o la Paquera. Asegura que sus letras y sus músicas salen de la vida. Está completamente de acuerdo con El Sordera, venerable patriarca del cante jerezano, quien asegura que "para saber de esto, hay que trasnochar". Jerezano por los cuatro costados, se siente orgulloso de haber heredado en la sangre el particular ritmo que se imprime a la bulería en su tierra"
Hola germans natzarens, com veieu en aquesta Setmana Santa, el vostre/meu Blog's continua donant suport a veritables artistes, gent que s'ho curra desde xinorris i que pateix per aconseguir el seu propòsit, vet-aquí al genuí "Capullo de Jerez", li dedico una entrada el dia del seu aniversari, cantaor d'aquells que s'han forjat nit rera nit, inflamant el seu fetge per amor al flamenc i no com altres que se l'inflamen per pur egoisme, pst ! i no miro a ningú...apa, a fer penitència i desdejuni i abstinència "amics".
3 comentaris:
Molt guapa l´entrada Min, quin detall, el dia del seu cumple.
Peró per entendre el flamenc, fa falta alguna cosa més que trasnochar y derivados, perqué si no, deixem-nos de blogs i d´ósties, i montem un Tablao com Déu mana.
ELL ja ho va provar amb nosaltres al Negre una vegada.
Ho va fer per Carnaval el molt puta, per cobrir-se les espatlles.Si cola, cola. I si no, qué passa?,és Carnaval.
El que no sap ningú, és que després del Sarao, al carrer, uns encaputxats amb la senyera al cucurutxu, ens van rodejar, i ens van obligar a cantar la Santa Espina per Tientos, i Els Segadors per Seguidillas.Finalment ens van fer estimar una estátua, que hi ha aprop de casa del Rami, al Parque, devant el Cuartel, i ens van alliberar. Covards, jo sí que sóc una nació, i en plena guerra civil.
Tots tres encara ens prenem coses per superar-ho. I no tot ho paga la SS, peró el Marti, també hi col.labora.
I mira.
Cada divendres fem terápia de grup.
Mal de muchos, consuelo de tontos.
Per aixó el Blog m´omple tant.
P.D. A veure si et curres una entrada guapa del Camarón amb el Tomate.I bones vacances el que en fagi. I bona mona, el que la pilli.
Digueli deformacio profesional, pero aquest videu no seria el mateix sense la inestimable col.laboracio del percuionista(diguem generos)i del palmero. Realment son els que apugen el pa d'aquesta performance.
PD. Nomes comentar que el relotge d'aquest blog va un parell d'hores equivocat, o sigui, que si el LLUIS fa una entrada a les 4 i pico, doncs son les ...
ADEU QUE DEMA ES DIUMENGE ( per alguns)
Publica un comentari a l'entrada