Jo, que sóc un billyjean, rápidament em vaig quedar que el salami que hi havia als plats, era al.lucinógen, i m´en vaig fotre dos talls

Jo que li dic al Lluis, fes-me'n cinc cèntims de l'excursió a Pineda de Mart i l'amic va i escriu el que ve a continuació:

"Hola, covards.
Qué passa?
Perqué ningú es fica al meu blog?
Bueno, al Blog del Min.
Peró el Min és meu, perqué jo el vaig batejar. O algo.

No sé, feia tants dies que no publicaba res al cyberespacio exterior, que avui em pensava trobar-hi mil comentaris, demanan´t si és que m´havia passa´t algo.
Peró no.

Que us follin.

Com a mi.

Total, són quatre díes.

Pero, tranquis, que encara en queden dos.
Uf, estic molt cansat avui, ahir vem anar a fer l´espectacle amb Tráfec Teatre a Pineda de Mart, i vém arribar a les 3 a Berga, pujo pel Carrer Major, i ELL, tancava la gafeta, i em convida a fer la última, que al final va ser la penúltima, i a les 4 a la piltra, i a les 8 diana.
Peró clar, la cosa ja venia del dia de la Fira de Maig, que em vaig firar molt. Diga´m firaire.
Vem actuar en una mena de carpa, peró bé, amb escenari, llums, só i de tot.
Només arribem i vé el Regidor de Cultura, i ens saluda i tal, i resulta que está casat amb la germana de la Maite del Quique.
El tío, superamable, i ens volia contractar com a uSaraks, per un laberinto a Pineda i tal.
Jo, li vaig presentar a La Princeseta, perqué s´entengués amb ella, i bueno, no sé cóm váren quedar.
Total, que després del espectacle, i dels glans aplaudiments pupularts, torna el regidor de marres, directe a mi, amb un notes al seu costat, i em diu:

-Hola, et volia presentar a l´alcalde de Pineda de Mart, que us vol felicitar.

I no sé, al veure´l més jove que jo, s´em en va la olla, i li dic:

-Bueno, nosaltres esperávem al Gobernador Civil, amb el Dogde Dart, i la bandereta.......
Bueno, no sé, era algo rollo Franco, ara no m´en enrecordo.

I res, l´alcalde molt amable amb nosaltres; i es veu que va dir, que l´any que vé, Tráfec Teatre actuará al Teiatru Pransipal De Pineda de Mart.

No sé, peró després, anávem per Pineda a peu, i passava un cotxe de la pasma, i tú pensaves: Cóm em diguin algo, els hi dic que he estat amb l´alcalde, i veurás cóm s´achantan. Et dóna cóm una mena de poder.
Pero bueno, molt poder i molta regidoría, peró de tía, ni una.
I mira que anávem amb americana negra i tal, no cóm tú, que et publiques al teu propi Blog amb pijama. Perdona que t´ho digui.

Desprenses de l´espectascle, vém anar al hotel dels del teatre, i ens va deixar servit un "sopar fred".
Jo, que sóc un billyjean, rápidament em vaig quedar que el salami que hi havia als plats, era al.lucinógen, i m´en vaig fotre dos talls. A cara perro.
Peró aixó, no va ser lo pitjor.
Per beure, només ens van deixar 6 miserables ampolles d´aigua, de litre i mig. I clar, quan La Princeseta fa Acte de Preséncia, al Menjador Nupcial del Hotel Miramar, s´assegué a la Trona i digué:
-Agón és, el vi?

Al cap d´un gument, el Parera, apareixía amb quatre ampolles de vi, del Marques de Farriol.
Ojo al dato, Marqués de Farriol.
Semidulce. 7 Euros, a la carta.
Ah!, i parlo del tinto, que a sobre, es veu que també en fan un de blanc. Em sembla que es diu Farriol, aquest marqués de marres, ara no sé bén bé.

El que tingui collons de cascar-se una ampolla devant meu, li pago un viatge astral.
I mira, que els Usaraks, no sóm precisament tiquismiquis amb aixó del vi; amb segons qué, sí que sóm una mica senyorets, les coses cóm siguin, peró aquell vi, ni pels enemics, abans, els mato predican´t.
La guerra, té les seves normes.
I El Marques de Farrisol, no les cumplia.
Mai, es podrá casar amb La Princeseta, encara que tingui vinyes verdes vora el mart.
Vaya siverguensa.

Bueno, a lo que anávem.

Ariibem a Pineda, amb el temps just d´anar al Bar Deprotes, i ja ens vénen a buscar, que començava l´espectacle.
I bueno, arribem a la carpa, ens posem l´americana negra, camisa negra, agafo la sonanta, i pujem al escenari, peró tranquis, que al principi, no ens veu el públic.
La Princeseta, mig a les fosques, amb la lletra a la má, perqué encara no se la sap; jo, nerviós, agafa´t a la Rafael Romero, sense fer soroll, i el Joan, amb cara de circunstáncies, com aquell qui res.

Se sent el relintxo, i m´agafa a contrapeu, i nano, vaig fer una entrada per siguiriyas, que que Déu em perdoni, que no ho tornaré a fer mai més.
Peró bueno, qué passa, després, mica a mica li faig ver algún remate, i alguna falsetilla, que mira.
Després en vé una que el Pep, va dien´t : Ai, ai! duran´t quatre minuts, i el Joan l´acompanya al cajón, i jo faig remor amb la sonanta apagada.
Llavors de cop, jo li marco 2 acords al Pep, perqué agafi el tó, i començem La Nana.
La Nana és una cançó, en la que és veu que fa més de vint anys, que toquem junts. Ens cobrim les espatlles, a ritme de tres, d´una manera admirable.
Peró bueno, em vaig equivocar mil vegades, cóm amb la siguiriya, i qué.
Després, tenim mitja hora llarga,de pati, bueno, l´obra continua, clar, peró nosaltres, podem anar a estirar les cames i tal.
I després, vénen els tangos, i no hi ha manera, quan no fallo jo, falla ella. Peró clar, ella falla amb aquella grácia, i agafa el tó d´aquella manera, que qualsevol li diu algo. Peró bueno, amb aquests quatre díes, hem fet les entrades més dadáistes, dels tangos que et puguis imaginar, ni Youtubes ni hósties.
Ah! quan toquem els tangos, ja ens veu tothom, del públic, i després dels tangos, empalmem amb una rumba, i el Pep agafa la guitarra i posa la llei, cachondeo a l´éscenari.
Després començo jo amb El Puñal,sempre malament, cóm un covard, peró bueno, després hi ha algún tros, que encara mira.
El Puñal, la sort que té, és que el Pep, la canta tan bé, que encara que fallis al principi, amb l´entrada de guitarra, saps que quan començi a cantar, no et mirará ni la teva mare. Llavors, li foto agalles, i li remato el final de la frase, amb una una falseta, que amb el Joan no li agrada.
Té collons, la cosa, un usarak, li diu a un altre usarak: Mira, quina falseta més fardona tinc, pel puñal.
I el Joan li diu:
-Jo, no li veig el sentit.
Després, et dóna un cop a l´espatlla, i et diu:
-Peró a ritme, sí que va.

Bueno, vale, no li agrada la meva falseta, peró abans, mai és prenía Aspirines ni res, i avui s´en ha prés una. Que a mí, m´ho ha dit.
Criatura del univers, d´aquí a quatre díes, xiularás la meva falseta al Bar Deportes, sense donar´t´en compte.
Bueno, tant és, aixó és entre el Joan, i jo, si ell diu que la meva falseta no té sentit, és perqué La Princeseta entra malament, expresament, per fer-me quedar malament.
Clar, ja se sap, qui et pot fer la millor travaneta, és el teu millor amic.
Perqué l´entrada que faig amb la guitarra a El Puñal, és molt maca, peró La Princeseta s´em desabrotxa l´escot, i em confón.
Després, fem un altre cop La Nana, peró més curta, i a esperar que el matin, per aplaudir. Primer, ens aplaudim nosaltres, des del fons de l´escenari, que no ens véuen, després, comença a aplaudir el públic, per mimetisme i simpatía, i després dels actors i actores, sortim nosaltres, a saludar el respetable, primer el Joan, després La Princesa, i després jo, i fem així, amb el braç estirat, assenyalan´t a La Princesa, i tornem al backstage.
Degut a la insisténçia dels aplausus, tornem a sortir a saludar.
La veritat, és que aixó de sortir a saludar en un teatre, o algo, fa molta grácia.

Qué passa, tú també ets de La Valldan.
Tots tenim algo que ocultar.

Bueno, i després, és quan vé el regidor i l´alcalde, de dret a mí.
Després, el sopar fred, amb el semidulce, i agafa la golondrina, i cap amunt; el Joan de copilot, i La Princeseta al darrera fent dolenteríes.
Peró va estar bé, perqué pujan´t, tots deiem que havíem fallat.
Fins i tot, el Joan.
Que si no ho diu ell, no ens en enterem ni nosaltres.

Bueno, com podeu comprobar, estic totalment operatiu, una altre cosa és el compás.

Peró ara tinc són.

Ave, Min."

PD: Jo no sabia que hi capigués tanta lletra als comentaris