Blogdelmin
motos, muntanya i piltrafes

diumenge, 11 de maig del 2008

Gruppo termico

Lo pistó




Una mica de carbonilla a la lumbrera de l'escape i
una mica de compost a les aletes.

Aquesta Vespa no tivaba, deia el Vili, lo raro és que s'engegués dic jo, que estic fent el curs de "Mecànica aplicada autodidacta de la señorita Pepis", i com que passo per la "C", vaig treure el Cilindru i mira, em trobo una cosa rodona que es veu que es diu Pistó, jo com que encara no he arribat a la "P".... però he llegit molt sobre el tema, me'l miro i apa, els Aros (la "A" ja la he fet) trencats i sort que algun tros ja ha marxat i deu estar al tuboescape fent les maraques....sembla que la camisa del cilindru no ha rebut, ja ho miraré demà amb més llum....

1 comentari:

Anònim ha dit...

Peró aquesta Vespa, quina és? que no m´aclaro. Perqué la que restaures ara, sembla que feia temps, que no tivaba...............

Ah! i que sigui la última vegada que penjes aquelles quatre ratlles de Pineda, cóm una entrada al Blog.
I a sobre, amb la cara del Louis Van Gaal.

Jo, no he tingut mai un xandall, que t´en enteris.

Als llocs que jo vaig, no és pot entrar de qualsevol manera.

Mira, aixó del Van Gaal, ho he trobat de malt gust.
Perqué, no sé qué té que veure el Barça, amb quatre ratlles que jo façi, mentres estic al Blog.
Bueno, de fet, tots els del Blog, són del Barça.

Vaya pandilla de covards.

Sempre vólen estar al lloc més alt del podi, perqué si no, ja els hi sembla, que no sé qué. I mira, que hi han catorze equips, més el complementari...........

Bueno, a la meva manera, jo també sóc del Barça, qué passa?

Peró jo, que sóc el rei dels covards; celebro tant les victóries, cóm les derrotes; és més, les derrotes, amb més nocturnitat i alevosía.

Aixó sí, sigui victória o derrota, amb agalles i sense miramientos. Cóm jo, quan m´equivoco amb la sonanta.

Peró tranquis, que no he vingut a parlar de futból.

A mí, el Urtáin, me la súa.


LABERINTO USARAKS LA GENERAL.

Doncs mira, que diu que feia 20 anys de La Ginesta, i tal, i que diu, que hi hem d´anar a tocar.

Doncs vamos pallá, que el Salami de Pineda, no ha estat res.

Feia més de mig any, que no agafávem els trastos eléctrics, ni la batería, per el tema del Lorca, i tal, i amb un plis-plas, perdona que t´ho digui, és va engegar la máquina infernal:

-Dum-Dum/Chak! // Dum-Dum/Chak!

(El Chak, és el Joan amb la batería, jo, sóc el dumdum, amb el Fender blanc, del revés)

Després entrava La Princeseta, amb la seva Gibson, i fonía al respetable.
Va fer una entrada, del Por Tí, amb la Gibson, que feia mil anys que no la tocava, i quasi m´arriva al crostó, a mi, que ja no sé, ni ón el tinc, i molt menys a sobre un escenari.
Bueno, de fet, ho va fer molt bé, tot el rato, les coses cóm siguin.

I el Joan, no te digo, feia mil anys que només tocava el cajón, i arranca´t amb una bateria, que no és la teva, i plena de timbals per tot arreu, fént nosa.
I a cara perro. Olé.

I jo, perdona que t´ho digui, vaig fer les cantades essençials, per ser Usarak titulart.
Peró aquell Fender, m´el vaig menjar amb patates.

Després de tamaña descarga eléctrica, a tres bandes....


Óstia, clar: Tres bandes.
Que vol dir: 2 polos i una masa.

Clar, jo sóc la masa, o sigui, el cable marrón.

Ser La Masa, vol dir cóm ser el terra.

O sigui, Els Usaraks, sóm:
El Polo Positiu, El Polo Negatiu, i El Terra.
(El Terra, si no el connectes, hi ha llum igual, peró quan hi ha una tronada, que no hi ha llum que valgui, et pot treure d´un bón apuro.)

Bueno, tant és, no he vingut a parlar d´energies renovables, perqué no sé qué vólen aquesta gent que truquen de matinada.
Per cert, la María del Mar Bonet, té una canço acompanyada pel Paco Cepero a la sonanta, que és molt maca. El LP és diu ALENAR. O algo.
Em sembla que fa mil anys que no la sento.

Per ordre del Alcalde de Pineda de Mart, és fa saber a tothom, que algú busqui eixa cançoneta i la penje a eixe Blog.

Bueno, qué déia, a sí, lo de de la descarga eléctrica, doncs aixó, que vém posar la llei, i la gent cantava les cançons, cosa que odio, peró bueno, a tothom se li escapa algo.
Sobretot quan trona.

Bueno, ja sé que em repeteixo, diga´m repetidor, diga´m empedernit.

Després, La Princesa va fer un parell de rumbes, guitarra en mano, i el Joan i jo, al quite, i quítame allá ésas pajas, que aquí no ha pasao ná.

I viva la pepa, que ancha és castilla.

Bueno, ara tinc són.

Ave,Min.