L'aventura

Bé, això era diumenge passat dia 27 quan amb l'Anna i una fregoneta Nissan Trade 100 del Liven vem marxar a quarts de 9 del matí cap a Alacant, com és habitual ens vem perdre tot i portar el TomTom, amb el so desconnectat, és clar, aixina que espateguem al poble de Montesa, a prop d'Alcoy, que dius; mira, això és una senyal divina o diga-li còsmica, però vet aquí que ens parem a dinar a Montesa, oiga, què tenim avui? pos miri, avui hem agarrat i hem fet un peaso paella bogavante si els senyors volen...Donques vinguen dues de paella, una amanida valenciana i un parell de copes de vi blanc, ah! i de mentres em posa una canya que vinc sec. Au paga i agarra el furgó i tira milles cap el sur. Arribem a Alacant i buscant aparcament pel peaso de furgona ens passen per devant el pas zebra dos que treballen amb l'Anna, tots flipem però ells més quan veuen a l'Anna al volant, no sabien que minuts després pintaria una senyal de prohibit aparcar del color de la furgo...entrant al pàrking de l'hotel de luxe a on passem la nit després de passejar i sopar al centre de la ciutat mentre l'Hercules empatava a zero. Toquen diana a les set del matí, esmorzar de lujo amb el mar a quatre metres de la finestra i trobada amb el venedor, carreguem la XT a la furgona i passem el matí a la jefatura de tráfico que sembla la ONU, un iaio magrebí es passeja entre el públic amb una pròtesi d'orella pensada per colors de pell més clars quan sona el timbre que anúncia el número 89, a la finestreta nº4 la Sra. Matilde riu perque li donem les gràcies, sortim d'allà i en un bar de mala mort amb olor a home alcohòlic i dona ludòpata faig efectiu el pagament i ens despedim d'en Ramon. Quan trobem la frugoneta, engeguem el TomTom, ara si amb so, i ens porta a Berga en poc més de set hores. Òsti quin fred que fa al nord. Avui tinc el turmell botit, tinc d'apendre a engegar-la.