Blogdelmin
motos, muntanya i piltrafes

dilluns, 18 de gener del 2010

Start the Bike

Algú demanava si s'engega

7 comentaris:

lluis ha dit...

Ejem......quin botó s´ha d´apretar per veure el vídeo?
Jo, apreto el play de marres, i res de res......i mira que és prou d´hora, no són ni les nou, i encara estic espléndit.

Ave, Min.

lluis ha dit...

Valen ja está, ja ho he pillat, i l´he vist.

Impresionant, Min, joder cóm peta la consagrada, ja veig que no pararás fins a deixar la meva 883, a la categoría d´un Minipímert.

Ave, Min.

ptrincesseta ha dit...

AVUI, LA PADRINA, ESTÀ CANSADA.
AVUI, LA BÈSTIA, HA DE DORMIR.
AVUI, FAREM NON NON.
CALMAREM EL MAL D'ESTÀ.

I ELS ALTRES, QUÉ EM DE FER?

PRINTCESSETA ha dit...

HA¡ EL SIROLL DE LA MOTO NO ÉS DE LA YAM. PERDONA.ÉS DE LA VVW. QUE HI HA SOM GRANS. PERÓ SEMBLA DE VERITAT. NO HO TINDRÉ EN COMPTE.

lluis ha dit...

Escolta PTRINCESSETA....aquesta remor que se sent, no és de vent.
Ni de la VVW. (Ein?...)
Pudonet, pudonet.....
Aquest siroll, és de la SRX, perqué és un siroll de Mono, i apart, el Min no ens faría mai la púa, amb un tema tant delicat.

Digo.

I mira, la veritat és que estic molt cansat, peró bueno, jo que sé,
la vida tampoc és per deixar-la passar, com aquell qui res, peró clar, també l´has de sebre mastegar, sobretot si téns l´estómag delicat, com jo.

O com el meu pare.

Ui, peligro, que si surt el meu pare, és que estic fent una pena, més que relativa.
O sigui, que m´en vaig a esbarallar-me amb la sonanta, amb un remate per Alegrías, que comença al set i mig, i acaba al deu, i que em té negre. I avui, no penso tocar per siguiriyas, per sidecanses.
Puc no fer el que vulgui.

Quina cosa, aixó de la sonanta...

Ave, Min.

min ha dit...

Ave, ja t'has reparat l'unya ?

lluis ha dit...

Doncs mira, no m´hi he fet res perqué, no sé, he preferit fer una cura d´humiltat, i de moment toco sense ungla per sapiguer el pá que hi dónen. I clar, ara com que no tinc ungla, se m´hi está fent un "minicallo" superguai.
O sigui que d´aqui a un mes, tocaré amb ungla i minicallo, i segur que em marcaré uns soniquetes que pa qué.
Peró és dur, tocar sense ungla, perqué és com posar-li una sordina a la sonanta, peró ara ja no em fa mal quan toco, ja s´em ha tapat la carn viva, i puc fer alguna alzapúa sense veure la padrina.

Peró aquest remate per Alegrías, encara no em surt, i no per culpa de la ungla precisament........peró pels meus collons, que abans de Carnaval, et remato les Alegrías del set i mig al deu, que per algo sóc el millor tocaor de Capolat, amb ungla o sense.

Digo.

Ave, Min.