divendres, 9 de gener del 2009
El compàs de 4T
Hola amics,bon any per si no us ho havia dit dingú, que si el compàs de tres i tal i qual...doncs avui un video de com funciona un motor de 4 temps que lu curiós és aviam qui es va ficar dintre el cilindru per filmar-lo. Ahhhh, aleeertaaa..! es veu en càmara lenta, que ho sapigueu.
Bona notx
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
LABERINTO EN ELISEO, CON EL CIGALA.
AHIR, A LES NOU ELISEU. 2ª PLANTA.
Bueno, vém arribar justets de temps, peró bé.
El Cotxero va decidir, que amb una parada táctica, n´hi havia més que suficient, i li vem fer cas, de gument.
Un cop instalats a les nostres butaques, vém comprovar que l´estratégia del Cotxero, era l´acertada, perqué tampoc es tractava de tirar-se tota l´actuació, rosegan´t aquell palco de vellut granate.
A més a més, el públic era molt divers, apart de nosaltres, clar.
I bueno, l´actuació va estar bé, el Diego canta bé, peró tampoc va treure les agalles, que diguem.
Peró clar, tampoc era tot flamenco, dominaba molt el piano del Yumitus, al toque, Diego del Morao, que és el fill del Moraíto Chico.
Es una fera tocan´t, peró a mí encara m´agrada més el seu pare.
Tocava amb guitarra de xiprer, i va tenir algún problema d´afinaçió..........bueno, al menys aquí semblava humá, perqué feia unes falsetes bastant inhumanes, cóm si volgués ensenyar que en sap molt, quan aixó ja ho veus només al primer toque. Hi havíen moments, que quasi no s´el sentía, perqué el piano dominava sempre.
Malenguanyat,el pobre Diego del Morao, perqué El Cigala, portava un guitarra de primer ordre, peró no el va aprofitar.
Pel meu gust, clar.
També portava un contrabaix que jo em pensava que era una tía calva i negra, pero no, El Cotxero, va dir que era un tío. De vegades feia algún coro, i semblava de Cuba, o algo.
Després també tocava un tío el violí, amb un só "Peculiart", i mira no sé, jo, si no fos de la família, m´el bén estalviaría.
I a la percussió, un de la saga Porrina, i l´altre, una alhaja per l´estil. I molt bé, a aquell parell, ja hi els pots fer falsetes enrevesades, que no perden el soniquete, ni que els espentis, i els tiris a terra.
El Porrina en concret, portava un traje color Beige Camel, amb camisa blanca, peró li anava superpetit, i apreta´t.
I no és que tingui una bel.la figura, que diguem, peró clar, els flamencos, és lo que ténen, si El Cigala sale trajao, El Porrina, no va a ser menos. Digo.
I clar, a la segona cançó, ja es va treure l´americana, perqué ja s´havíen retira´t el fotógrafs de la prensa acreditada, que per cert, quan se l´es piren els fotógrafs i tal, mola molt veure-ho des del Palcu de dalt, perqué tots de cop, travessen la primera fila de dreta a esquerra, en fila india, ajupits, i a paso ligero.
A més a més, superensajat i tal.
Ho vaig trobar, humil.liant.
En fila india, i ajupits.
Guantánamo Total.
I ningú va dir res.
I l´escenari, tot ple de gitanos.
I a les butaques, solidaris i sostenibles a tutiplén.
Són coses que no entenc de la gran ciutat.
De fet, ja ho deia aquella gran cançó: "...me dejan siempre un gusto amargo, y no sé porqué".
Quina frase tan sabia, ara no recordo el nom de l´autor, peró va ser una cançó que va marcar tota una generaçió.
Bueno, d´Olván a La Valldan, com a mínim.
Poesía crua, feta clam pupulart.
La Veu del Pople, dóna Pudert a La Paraula.
Vota Laberinto.
Bueno, jo qué sé, continúo amb la crónica.
I que quedi clar, que jo no sóc periodista, peró jo, no m´ajupo ni per fer una crónica del Liceo, ni much menys.
Que quedi clar, que jo amb aixó, no m´hi guanyo res, per molt que diguin, i el que em vulgui fer una auditoría, que la façi.
A més, a més, avui quasi no he dormit, i no estic d´hósties.
Bueno que deia, a sí, aixó, que bueno, a mi, m´hagués agradat el concert una mica més flamenc, peró clar, el repertori, incluía boleros memorables, que arriváben com fletxes enmetzinades als cort dels variopints assistents, apart de nosaltres, clar, i mira....
Després, El Cigala, fa sortir a la Remedios Amaya, i bueno...... guapíssima, gitana i con arte, i després de dir aquí estoy, s´aparta del micro, i es posa a cantar a cantar a pelo, devant de tot el Liceo, fent soniquete amb les palmes, i miran´t desafiant al personal, menys a mi, que no em va veure fins al finalt.
Els músics, tocáven superfluix, perqué se sentís La Remedios, i a mí em sembla que aixó va acollonir una mica al personal present, jo no, perqué cóm sóc un billyjean, ja l´havía vist a la Sala Apolo, fent el mateix, i posan´t la llei, i tal, i anava preparat..
I no sé, cóm que són tan flamencos, a mí em sembla que no havíen assaja´t ni res, s´arrancáven a cantar teva-meva, tal com venía, els músics darrera d´ells, y aquí estamos delante de todos ustedes, en esta región tan bonita y española, como es Cataluña.
La Remedios, té un chorro de véu, que és massa, El Diego no té ni la mitat de volúm.
També va sortir el Moncho, amb la seva veu José Vélez, peró gitana, y bueno, no sé, nosaltres al Local Avianés no hi anávem gaire.
Erem més del Martin´s.
I Bueno, al final de tot, surt El Farruquito en persona, amb El Farruco, el seu germá.
La penya es va emusionar, i bueno tots a dalt de l´escenari, i El Diego del Morao, s´arranca per buleríes amb un soniquete demoledort, y El Farruquito allá reinan´t, ahora cantas tú, ahora bailas tú, ahora bailo yo, y ahora bailamos los dos.
Jo no hi entenc amb baile, peró aquella gent, és nota que són d´una saga gitana, són petits i baixets pero Farrucos hasta el final.
Em va agradar, tenir al Farruquito en directe, no sé. I el seu germá, tela; balla tant o millor que ell,
almenys allá, una mica més i es carrega un traje horrible que portava.
En canvi El Farruquito, anava guapíssim, li tiráven piropos dels palcos, i el tío mirava amunt, marcan´t palmito, amb la má aixecada al respetable.
No sé, em va donar donar la sensació d´estar devant d´algú especial, o algo, no sé.
Més que quan es va presentar El Cigala a l´escenari.
Al final, vém anar a fer un mós, per sidecanses, i el Cotxero i jo, vém fer un acopi simultáni i estratégic de provisions per la travesía, i ens várem fer un somriure de complicitat, perqué de set, sabíem que no moriríem.
Ans el contrari.
I després, vem tornar a fer La Ruta Secreta, i en un plis-plas, érem a casa.
El que vulgui sebre, per ón es passa per agafar La Ruta Secreta, que es posi en contacte amb el Cotxero o amb mi, i li donarem els plánols, peró que no s´en enteri La Princeseta.
Així es podreixi pel Pas Del Diable Del Pont de Martorell, per sempre més.
I que pagui l´entrada.
Per maleducada.
Ave, Min.
Momento Porrina.
No vaig pensar a comentar-ho a la travessia de tornada, esclar, tanta consentracio per no perdre la ruta secreta!! , pero el Porrina en un dels multitudinaris canvis de formacio ordenats pel Cigala, que per sert semblava el Guardiola de tant dosificar la gent, s'aixeca del cajón i va mostrart al parsonal un presiosus gallumbos, Marmeis!!
Quina cumbinasio!! Pantalons beig Camel, camisa blanca amb unes manigues cinc talles mes grans i calçotets Bermells!!
Peró es clar jo a un cajonero que fa un redopble a una mà, li perdono encara que en porti uns de blanciblaus com l' Español!!
PD- Si,si molt acopio de provisions pero cuan desde el camarot posteriort em van demanar un beure, soc un señort i no m'hi vaig negart, pero va ser pitjor que si em cardessin la cartera!!
Tranqui Cotxero, ja sé que hi va haver un petit errort de cálcul, a l´hora de agafar provisions per a la tornada.
Peró jo, que estava al mandu de la nau, et vaig oferirt la meva racció de líquid gentilment, perqué la sang no arribés al riu, i del riu a la mart.
Sé perfectament que quan vas fer acte d´entrega de la Sant Miquelt, a la tripulació pusteriort de la nau, estáves donan´t quelcom més que un refrigeri.
Allá vas demostrar ser un glan mariner.
Si continues així, qui sap si un día et deixaré gubernar la meva Golondrina.
I bueno, lo dels gayumbos del Porrina, no crec que superi el día que La Princeseta, ens va ensenyar els seus, després de fer un pipinot, a Capolat, concretament...
Kalia Vanish Oxyaction Crystalwide.
Adiós a las manchas.
Confía en El Rosa.
(El rosa, és el color de les Princeses.....)
Ave, Min.
Publica un comentari a l'entrada