Doncs per donar-me un respiro de la Vespa m'entretinc amb la BMW,
resulta que marcava potser massa el territori i és que les alemanes
també perden oli, així que la primera acció és canviar juntes de les tapes
dels balancins i com que fa deu dies que les tinc demanades i no m'arriven doncs
me les he fet jo amb paper de juntes i tisores, a més, com podeu veure més avall
hi havia un espàrrec amb la rosca yeyé i l'he canviat. Encara la he d'engegar
però jo diria que funcionarà, això espero...
Aspecte dels susoditxs balancins
Rosca yeyé, ara ja el porta nou.
Tapa neta, tapa bruta.Hasta luego Lucas
1 comentari:
LABERINTO ALLÁ A SOBRE EL MERCADONA, PERÓ A L´ALTRE CANTÓ, DISSABTE PASSAT,NO; L´ALTRE.
Ejem, bueno, primer vem sopar, cortesía de la casa, amb un pica-pica, i uns silindrus de vidre gegants, plens de "sangría", amb un pilot de canyes llargues de colors, i que tots els cumensals n´escollíen una, la dupláven amb gran maestría, i xerrupáven com dimonis pusseïts pel Maligne.
Ni curts ni mandrosos, els persunal de lurquestra, i per passar lu més desaparsebuts pusiple, agafá sendes canyes, per imitá als cunvidats adjaçents a la nostra taula, que en aquest cas, éren dugues mosses, prou dignes de que entreu a casa meva, digueu una sóla paraula, i será salva la meva ánima.
Sense pagar, clar.
Si no, ni hablart.
Total, ara no sé bén bé, si abans o després de l´actuació, peró La Princeseta, em va presentar un Peix Gros de La Banca Mundial, i bueno, cóm que jo no sé fer ni arrels quadrades, ni res, doncs m´el vaig emportar a fer un pipinot maco..............i explicar-li la meva Teoría de Cálcul:
-Seixanta per déu, fan siscents.
I Sis-cents, i sis-cents, fan mil dos-cents.
Doncs vale, si cobres mil dos-cents, pots liar-la vint vegades al mes.
Peró clar, hi han els gastus fixes, que sempre pujen un picu, i llavonses, ets quedes amb deu.
I si téns familia, o déries váries, t´en queden tres, o menos..............................
Llavonses, clar, cóm s´explica, que una Urquesta cóm la nostra, es pugui permetre el luxe, de seure a la taula dels glans banquers, i Viva La Pepa?
El Gran Banquer m´escoltava atentament, tot fent numbrus mentalment, i comprovant la verasitat matemática, de La Meva Glan Teuría.
I clar, la resposta és que has de treballar amb bitllets de 20, per cada laberinto, o sigui que en necessites dos més, o sigui que si has de ser Usarak, ho ets, i si t´ha tocat La Princeseta, i el Cotxero, pues mala llet, i no et pensis, amb els anys, et puc assegurar que els hi tinc un sert carinyu, diguem carrincló, peró mira noi, si no, no ens hauríem conegut...............i tal.
Llavors, quan el vaig tenir pillat, de cap a la tassa, li vaig dir que els grans banquers, tots éren una colla de sinvergüenses, peró que tranqui, no és res personal, si vols en fem una altre abans de sortir, i així no hem d´estar entrant i sortint tot el rato, com si fóssim dos bujarrons..........................i bueno, ens vem despedir, tot assegurant-li que no li obriría mai cap Llibreta, perqué ser Usarak i Secretari del Blog Del Min cumporta uns gastus anyadits, no desgravaples baix cap concepte.
Després de les abraçades, riatlles, sardanes, i garrofes de rigort, un pel massa llargues, degut a lalcuól, i les meves armes de d´auto-destrucció masiva, i tal, doncs....... cadascú al seu taulell, i ja no el vaig veure més...........
I bueno, l´escenari era molt humá, molt proper, es buscava la sintonia cósmica entre el missatge del artista emisor, i el públic receptor, ávid d´escoltar els brodats vocals de La Princeseta.
Vamus, que vem tocar al puto terra, i la Fila Zero semblava un geriátric de ex- delincuents, i de mal follats.
I nosaltres, els Pallassus de La Tele.
Pues vamos allá, i començem
amb La Princeseta al mandu, amb la seva sonanta nova, més guapa que la hóstia, i que li sóna cóm Ella vol, i rumbes a tutiplén.
Desprénses i per ordre de l´alcalde és fa saber a tothom, que la Coca diu que estic desafinat, lu que mubliga a turnar al urinari amb la sonanta, a cumpubar la verasitat matemática, de les seves infurmasions.
Com sempre, tenía tota la raó del món.
Llavors el Paquis, va cantar el Ciudadano, amb La Princeseta i el Cotxero, al alimón, per invocar aquells temps inublidaples, en que donava gust de marejar-se, perqué anáves a la farmácia, i les Biodramines teníen gust de Biodramines.
Tranqui Min, no ho dic per tu, no és res personal, ja sé que no és per culpa teva.
Llavors vem acabar, i la gent réient molt.
Cóm quan surts del Sírcul de Los Muchachos.
Clar, és com quan surt el Chiquito de La Calzada, o el Jaumet de La Costa, com que ja el coneixes, i ets fan, només surt a l´escenari, i ja rius.
Pues nosaltres, igual.
Peró bueno, La Princeseta, en directe, sempre et fa sentir important i adjudicatari a parts iguales, sempre i quan el Cotxero en dóni fe de l´ordre de les cançons abans esmentades, i amb glan esforç i valentia, es resolt l´espectacle, amb cara i uis.
Peró clar, no és aixó.
O si.
Ave, Min.
Publica un comentari a l'entrada