Qui tal amics, després de tan entranyables festes la pregunta seria: Com ens ha quedat el fetge ?Bé, de vegades val més no saber-ho, però si ens ha quedat com el primer dibuix, pues xungo, ja podem anar a comprar un sac de Poleo Menta i anar fent.
Apa, ja he fet la primera entrada de l'any.
11 comentaris:
Menus mal que no som transparents!!!!
Ojos que no ven....
ostia min,tens una mica de mala llet a l'hora de fer entrades.
de totas maneras podries parlar amb el teu "jefe",i penjar una mica de "propaganda"dels medicaments sobre l'asunte.
Si, Martí, no volem publemas, volem solucions!!
A mi aixó em sembla que és un dibuix del Chopped Campofrio. En el de baix, se li veuen clarament les olives.
A mi, una vegada m´en van treure un troçet, per veure que tal, i s´assemblava més al dibuix de dalt.
Jo dec portar un model diferent, sense olives.
Segurament deu ser a les fines herbes.
Bueno, ara vinc de tocar la sonanta para el Baile, al Casino, i mira, m´he equivocat un parell de cops, i aixó que éren tangos, peró clar, em canviáven la velocitat, sense avisar-me, i uns cap a Sagás i els altres a Taravil.
Sort que la Pepi, ho adreça tot.
Enfin, excuses de mal tocador.
Peró avui, jo anava de Bisolgrip, i sense el Joan al cajón, i clar.
Dijous que vé, veuran.
Excuses de mal tocador, et dic.
Pues bueno, mal tocador, seré. Peró el fetge, flamenco, com el dibuix de dalt.
Algo és algo, peró no sé.
Bonanuit.
Ave, Min.
La Pepi ho adreça tot? ejem, carambolas con la Pepi.
I què passa, que els tangos són fàcils de tocar, ein? (pregunto)
Podries fer una classificació dels palos per dificultat, sisplaus ?
Ave maestro.
A veure, els tangos, són a ritme de 4 temps, com la majoría de música que sentim, i normalment no et perds amb el compás, perqué és el que has tocat sempre.
En canvi, la soleá, la bulería, l´alegría, etc. són amb ritme de 3 temps. Cóm el vals, peró més endiablat. I aquí, a la que et despistes, ja no saps per ón vénen els tiros.
Si tocas bé a ritme de tres, ja et poden anar venint.
I en ello estamos.
Aixó no vol dir que no em pugui equivocar en un tango, faltaría més, jo m´equivoco a tot arreu, per usarak i per flamenco.
Mira, perqué sápigas cóm és aixó del ritme, tú digues:
Un DOS,Un dos TRES,cuatro cinco SEIS,siete OCHO nueve DIEZ.
I anar-ho repetin´t.
Si aixó ho dius en veu alta i a compás, acçentuant els temps amb majúscules, ja t´estás marcan´t un soniquete per buleríes.
En realitat, són 12 temps, peró els flamencos repeteixen el 1 i el 2, perqué no mola dir: onse, dose.
Es massa llarg, i s´ha d´anar per feina.
I a més a més, Min, ja téns una edat.
No et pots tirar tota la vida amb casc i pijama, enfila´t per aquestes pobres roques.
Tard o d´hora haurás de ser palmero.
O sigui, que vés agafan´t el compás, a veure si entre tots, fem un remate com Déu mana.
Bueno, a lo que anávem:
CONATO DE LABERINTO CAMPING FONT FREDA.
El dissabte passat, bueno ahir, vém tenir una reunió amb els del Teatre, per parlar de la "obra" que farém plegats.
I clar, el divendres, després d´assajar, amb el morro calent, no s´em acudeix res millor, que proposar al Joan i a La Princesa, de montar un minilaberinto, després de sopar, amb els artistes abans esmentats, com aquell qui res.
Com que tots dos, també anáven amb el morro calent, váren acçedir gustosament.
Enfin, tant morro calent, i tanta vaina, total, que començem a compás de tres, i no n´ençertávem una, peró nosaltres flamencos, com aquell qui res.
Després, La Princesa va reçitar a Lorca, i jo, intentava acompanyar-la per seguidilles, amb tant poc misteri, que no callava ningú.
Llavónses, aném de cara al tango, i mira, rés de l´altre món.
Mare meva, no sé, bueno, jo només volía montar un laberinto.
Pero clar, per haver-hi laberinto, hi ha d´haver jaleo, i clar, allá el jaleo, només el portávem nosaltres, i desde el divendres.
Peró bueno, almenys ja puc dir que he tocat per tangos a La Venta De Cal Manubéns, amb La Princeseta al cante, i el Joan al cajón.
Perqué allá, era a Cal Manubéns, jo no ho sabía.
Bueno, tranqui, será per laberintos.
Ave, Min.
Bé veig que per laberinto el del tibidabo...jaleo el dels Tarantos al Sacromonte i pel compàs he trobat això:
http://flamenco-metronome-compas.softonic.com/
Je, je, ahir em vaig posar el pijama sense casco i vem fer 25 km esquiant amb el Vili, mirant d'agafar el compàs però l'únic que vaig agafar va ser una asfixia que tiritititrauntraun, tiritititrauntrauntraun, tiritititrauuun tirititraun.
Vaja, he mira´t mil anys aquesta adreça que has posa´t, del metrónom aquest, i ara m´adono que només és el software. O algo.
Jo el que vull, és comprar-me aquest metrónom de flamenco, peró no el software, sino l´aparell, que el pugui tocar, i endurme´l d´aquí cap allá.
A veure si algú s´entera d´algo, perqué fa temps que el busco, i no el trobo enlloc.
De vegades ho he demanat a botigues de música, i no en sáben res, peró collons, a la foto sembla un aparell que el puguis tenir, i graduar, etc.
Jo, ara vinc de dir un parell de misses, per aquestes parróquies de déu.
I de cop, un cardenal irlandés, o algo, perqué era pél-roig i piga´t, volia confessar a la mateixa persona pecadora que estava amb mi.
No m´hagués costat res, dir-li que jo, era del Blog del Min, i amb la benedicció d´ELL.
I el tío, s´achanta.
Peró no, a mi, no m´esguerra una Missa Solemne, un irlandés.
Vaya pringat de merda, si no saps posar peniténcies, no confessis.........i a més a més, portava una sotana de quadres, horrorosa.
Total, he suprimit les parts més superficials del secret de confessió, degut als protestants irlandesos, i he anat de cara al Ego te Absolvo, al Claustre.
Millor, total, jo ja venía de misses dites, i mira l´hora que és.
I sa i estalvi, cap a casa, bueno, no sé.
Ave, Min.
Parte de neu pel blogmastert.
He anat a Aransa hi estava de collons, ahir va fer una nevadeta ( he arrivbat pels pels ) Tot obert, tot marcat, un dia fantambuloso. En tres hores esquiant he trobat dues!! persones humanes.
PD- Secretari, voste sempre tant internacional, vuleu dir que era irlandes??? no seria gales o escoces?? En el benentes de que fos irlandes, qui portava mes Guinness, voste o ell?? ( amb minuscules, of course!!)
bon dia benaventurats,
aqui us deixo la entrada a punt per que el secretari us faci la retransmisio:
Hola covards, jo aquí, retransmitin`t en directe amb ELL a la orilla, i vosaltres en pijama fent nonetes. Amiga, hay que vert cómo és el amort.
Bueno, no sé, jo estic bé ara, demá no sé, peró bueno, total, ja veus, aquí amb ELL i la Rafael Romero apoyada a la barra, com una reina. Quin panorama.
Bueno, ja valen, que em sembla que ja está bé la broma, que ja sóm una mica ganápies.
Voranit.
Ave, Min.
Tranquis, ja sóc a casa.
Que no cunda el pánic.
I la Rafael Romero, a mi vera.
Bueno, valen, s´em n´ha anat la má.
I qué?
Peró mira noi, primer he estat tocant la sonanta para el baile amb el Joan, un cajonero de primera. Jo no és que estigués que me salgo, que diguem. Ans el contrari, hi ha hagut un moment, que la Pepi ha dit bén clar, que el cajonero iba bien, pero el guitarrista se ha equivocao.
Totes les bailaores s´en han entera´t, i el seu pare també, que és diu Antonio, i ha de tenir un compás de la hóstia, perque la Pepi diu que ell, li ha ensenyat´t tot.
Peró mira, a veure quí els hi toca la sonanta a aquelles hores i amb tamaño cajonero.
I desprenses, amb ELL, per ELL, i en ELL.
I es que clar, quan jo anava tot solet a tocar per el baile, La Pepi sempre em mirava a mi, per els remates, peró ara, desde que vé el Joan amb el cajón, sempre el mira a ell, perqué no és tonta, i jo, remato amb la cara del Perico de los Palotes.
Peró allá passa algo.
No sé.
El Joan, dubtava amb el compás.
Jo, pobre de mi, qué haig de sebre.
No sé, tranquis, igual és el duende ó algo, peró no sé.
Al fin i al cap, tampoc ens hem d´amoïnar.
La ressaca no te la treu ningú.
O sigui que millor que li miris el cantó guai a l´asunto, i cap a dormir com si t´hagués tocat la rifa.
I demá, a compás.
A mi, la rifa em toca cada día.
Voranit.
Ave, Min.
Publica un comentari a l'entrada