Teòricament, durant els dies que se celebra l'onomàstica del sant, es viu un temps meteorològic molt agradable: temperatures altes, dies de sol ... és l’anomenat "estiueig de Sant Martí". Això té relació amb una llegenda que explica que Sant Martí va estar a Catalunya en ple temps de tardor. Va allotjar-se a una casa de pagès dels afores de Barcelona, on fou molt ben rebut i tractat. Resulta que l’amo de la casa va queixar-se del fred que feia durant aquells dies, ja que feia malbé tota la collita del camp, amb la conseqüent ruïna i pèrdues que allò suposava: pobresa, fam i misèria per a tots els catalans. Aquell pagès va parlar d’una forma tant convincent que va commoure Sant Martí, el qual li digué que ho deixés a les seves mans. Al cap de pocs dies, per l '11 de novembre, va començar a fer un sol d’aquells que tu mateix firmaries per anar a la platja. I així és com és conegut aquest temps de bonança a mitjans de novembre i que serveix per afavorir la pagesia: "l’estiueig de Sant Martí".
Com ja hem vist, la tradició vol fer creure que San Martí va estar a Catalunya, només faltaria! I a les comarques de Girona també hi va fer acte de presència (segons les tradicions populars).
Sant Martí de Tours a Osor i a Riudellots de la Creu.
Es diu que durant un temps va viure en una barraca a prop de la riera d’Osor, en un trajecte que va des d’aquesta vila fins a Susqueda. Durant els dies que hi va ser, predicava tota la gent i donava almoina als més necessitats. En el Costumari Català d’en Joan Amades, es narra fins i tot que va estar ajudant als catalans contra els serraïns a Riudellots de la Creu! I és per això que en aquesta vila hi ha una font, la Font de Sant Martí que li és dedicada.
Patronatges:
El que si que està clar, és que els cavallers, els soldats, abans de demanar l’ampar a Sant Jordi ho havien fet a Sant Martí. I que també era el patró del bestiar de ferradura. Antigament, les esglésies dedicades a Sant Martí, tenien a la porta d’entrada una ferradura en honor al sant. També els moliners li tenien prou veneració, ja que es diu que el pare d’en Martí havia estat moliner i que el propi sant s’hi dedicava en la seva joventut. Els moliners dedicaven l’11 de novembre al sant i per cap motiu treballaven. D’aquí l’adagi de "Per Sant Martí, no mol el molí".
També els ferrers de muntanya, abans de venerar Sant Eloi ho havien fet a Sant Martí, igualment els qui treballaven en altres tipus de metalls. I altres oficis tenien aquest sant com a patró seu com els subhastadors o venedors de carrer (no confondre amb els marxants); un ofici que ja s’ha perdut i que consistia en que un home es posava al mig de la plaça o d’un carrer i començava a oferir els seus productes tot cridant el preu i donant-lo a qui més diners li oferia... clar que si avui vas al mercat també et diuen allò de "barato, calcetines bonitos y baratos!, però no és el mateix.
Una curiosa tradició diu que Sant Martí va ser el primer home que va portar camisa! De fet, tot i que els qui treballen en el ram tèxtil poden invocar també a Sant Francesc d’Assís, Sant Martí de Tours també és el seu advocat per l’episodi ja esmentat d’haver donat la meitat de la seva capa a un pobre, quan ell feia de soldat romà.
Sant Martí i les castanyes
Més coses curioses ... Ja fa temps, a l’Empordà, els pares feien creure als seus fills que la nit de l’11 al 12 de novembre passava Sant Martí, vestit com un pobre al damunt d’un ase. Es veu que durant el seu pas deixava castanyes i altra fruita seca a la finestra dels nois i noies que s’havien portat bé durant l’any. Però per als qui s’havien portat malament els hi deixava els fems de l’animal! Abans de sopar, la mainada sortia al carrer bufant instruments de vent a fi que el sant els sentís i no passés de llarg. A l’endemà, tothom es trobava allò que s’havia merescut. Com pots veure, això és un avançament dels reis.
Les solteres i els petons.
Pels qui estaven solters, el dia de Sant Martí els hi era molt profitós, perquè també s’explica que a l’Empordà, les noies solteres s’aixecaven de bon matí i tenien el dret de donar un petó al primer solter que trobaven. Com et pots immaginar, entre els solters d’ambdós sexes, hi havia una autèntica bogeria per sortir a primera hora del matí i trobar-se amb aquell o aquella que més "tilín" els hi fes. Un refrany diu: "Per Sant Martí la fadrina besa el fadrí, i per Santa Caterina el fadrí besa la fadrina". I és que aquesta "pràctica" és a l’inrevés per Santa Caterina (els nois petonegen les noies) que és el 25 de novembre. Jo de vosaltres, amics i amigues cibernautes intentaria de provar-ho!, havia’m "si cola", però després no us queixeu de les conseqüències, ni culpeu a L’Àngel de la Web.
L'últim en arribar a la feina
Resulta que a Olot i als pobles de la Vall d’Hostoles, l’últim que arribava al treball pel dia de Sant Martí es veia obligat a pagar el vi als companys de la feina. Això també es podria tornar a posar de moda, així quasi ningú feria tard l' 11 de novembre i ... el qui hi arribés ens podria pagar el toc (això del vi es podria suprimir per una cervesa, no?). Ho tornem a posar de moda?
16 comentaris:
Molt be, Min ets rapid de reflexes i llegint la parrafada em venen al cap forces paral-lelismes!!
bona nit i gracies per la "felicitació",
ets rapid de reflexes,pero aixo t'ha fet fallar en el sant,encara que jo també hi puc trovar forçes paral-lelismes,el meu sant és el sant marti de tours,que segur que també era molt bona persona i feia molts "miracles",de totas maneras diuen que els sants tenen "vuitada",per lo que us espero per convidar-vos a un gotillo,fins avui (dilluns) treballo de nit,si us atreviu paseu al vespre,que ho celebrarem.
aqui et deixo informació per la proxima:
Sant Martí de Tours, Pannònia (actual Hongria), 316 - Candes, 397 va ser un sant segons la tradició catòlica.
Va rebre la seva educació a Pavia, i va ingressar amb 15 anys a la guàrdia imperial romana, a la qual va servir fins a l'any 356, primer a Itàlia i després a la Gàl·lia.
La llegenda més famosa entorn de la seva vida succeiria a l'hivern de 337, quan estant Martí a Amiens troba a prop de la porta de la ciutat un captaire tiritant de fred, a qui dóna la meitat de la seva capa, doncs l'altra meitat pertany a l'exèrcit romà que serveix. A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa per a agrair-li el seu gest. Aquesta és l'escena que iconogràficament s'ha preferit per a la seva representació.
Martí decideix llavors deixar l'exèrcit romà i convertir-se, la qual cosa no pot fer fins a passat un temps, al negar-li la seva llicència l'emperador.
Després de deixar la vida militar es bateja i s'uneix als deixebles de Sant Hilari a la ciutat de Poitiers.
L'any 370 és nomenat Bisbe de Tours. La seva vida pastoral es va caracteritzar per la evangelització i la lluita contra els costums pagans.
Encara que perseguia les teories del gnosticisme i maniqueisme de Priscilià, va acudir davant l'emperador Magne Màxim per a evitar que fos executat. El bisbe lusità Ithacio va insistir davant l'emperador fins que Priscilià va ser executat. Martí, afligit i empipat per aquest fet, va trencar les seves relacions amb Ithacio. Més tard va haver de reconciliar-se amb ell, quan l'emperador l'hi va exigir com condició a canvi d'acabar amb les execucions de priscil·lianistes.
Morí a Candes l'any 397.
És patró dels soldats, teixidors i fabricants tèxtils. Patró de França, d'Hongria i de les ciutats de Buenos Aires, Groningen i Orense.
Sant molt venerat en tot el món, té sota el seu patronatge múltiples parròquies al llarg d'Europa. La seva festivitat se celebra el 11 de novembre.
amen
avemin
Arreglat mister Tours
Parlant de sants, pa mi que el Yuis porta l'album complert, edició Extra Sant Cristòfol, dels Sants 2007/2008 al cotxe, perquè si no, ja m'explicareu com s'ho apanya el nen, anar torejant als Nissans per la carretera...Tu que llegeixes això surts un dia sense seguro i ja ets pell...en fin, que duri
molt bé min,
vaja currada,veig que estas ficat en el tema "mistic",pero obviament el que té tots els sants a favor és el nostre colega yuis,que per lo que veig continua "treballant" per al blog,i viatje molt sovint.
apa fins aviat a tots.
Hola.
A mi no m´emboliqueu amb tants Sant Marti, que com ELL, només n´hi ha ún, que és el que porto al cotxe i on faci falta.
Per Molts Anys!, una altre vegada. Sé que estás al bar, a 300 metres de mi, peró no et truco, perqué la meva salut no m´ho permet, recorda que estic de vacances, i no em vé d´aquí, peró els 300 mts. de baixada, es converteixen en 30000, de tornada.
Cada cop s´em fan més farragoses, les Pujades en Costa. Peró la de "Cal Negre-Cal Barons", que és nocturna, és la millor. Peró la mecánica s´en resent, a l´endemá no vulguis que s´engegi al primer cop de peu. I la bateria, molt castigada, perqué s´arriba a meta amb el faros ençesos a tope, i no s´apaguen fins que baixes del podi.
I no será pel combustible, en aixó, l´escuderia no repara en gastos. L´Octanatge está garantit.
Peró ara millor que em quedi al box, que queden moltes curses.
Ejgh! Sembla motor a fons, aixo.
(Ejgh!, és un soroll, que sempre fa el Rami, i que jo l´escric així.
Cóm ho escriurieu, vosaltres, que li heu sentit a fer mil vegades? ).
A veure, "escriurieu", está bén dit?
Bueno, és igual.
Queda convocat el Primer Concurs de Sebre Cóm S´Escriu La Remor Que Fa El Rami Sempre.
Primer Prémit: Rien Ne Va Plus.
Accéssit:Merçi Beaucoup.Tout Droit.
A lo que anávem, o em passo amb el combustible, amb la mescla, vull dir, o em sembla que us agradaría que em trinquéssin.
Perdoneu que us ho digui.
Sembla que em tingueu, per anar-me donan´t corda, i a veure que explico...... Total, per molt que digui que és el Secretari del nostre Blog, el máxim que li poden fer, és una revisió psiquiátrica, que li anirá prou bé.
Pues no.
M´esperava una altre cosa.
Després de una nit d´aquelles, que l´has travessa´t, no saps cóm, arribes a casa sa i estalvi, bueno, aixó és un dir, només et queda el Blog.
I al Blog, cadascú lo seu, Tú Min ho fas molt bé, ets el nanberuán. Tú Martí, també. Clar, com que ets ELL, qualsevol et diu algo.
Peró jo faig la feina bruta, bueno bruta, de castell en castell, o porta a porta, o
-Holaguapocómoteyamas.
-Yomeyamoyubis.
-Puesyomeyamocassandraygüeles muybien.
-Puesyonohueloná.
-.......................
-( Tilt)
-( Tilt)
-( Tilt)
-Bueno, va, a ver cómo és éso.
Pues sí, al bany maria.
Enfin, un respecte, que el Min, moltes altures i molta vaina, peró l´altre dia, abans d´anar a una conferéncia sobre alguna cosa esportiva d´alt nivell, es fotia cafécopaipuro, y quítame allá ésas pajas, por si llego hecho unos zorros. I el Vili, a roda, clar.
Vull dir que tots sóm humans.
El Min, també.
ELL, és ELL.
I jo, als envelats, com el Marginet de la Costa.
Vámus, que em mereixo un apláusu.
Sempre retransmitin´t en directe, y para todos ustedes, buscando el conflicto y la conspiración.
Peró avui no, que tinc son.
Ave, Min.
Plas, plas, plas (aplauso) (que també era el nom d'un pugrama de la tele...)
Ara també et faria la ola, però no se com, així que ja vale.
La remor del Rami no es pot escriure.
Bona noch
Merçi, Min.
No sé que em passava ahir, que estava una mica sensible, i necessitava el reconeixement del respetable.
Coses del directe.
Ara mateix, m´acabo de llegir la crónica que vaig publicar ahir, i no sé qué pensar.
De mi, clar. O de la mescla.
Del demés ja s´en cuida ELL, i tú, téns prou feina amb el Blog.
Peró a mi, em sembla que sí, que es pot escriure la remor del Rami.
-Ejjgh! Quin fástic!
Qué tal?, aquesta s´hi assembla bsatant, no?
-Eejjghh!, fote-li tota!
Aquesta, ratlla la perfecció, valgui la redundáncia.
Bueno, bona nit, que no vull redundar, que em conec.
Ave, Min.
Hola amics, encara estic de vancances. Segur que ja dormiu tots. Millor. Amb ún que estigui de guárdia, n´hi ha de sobres.
Doncs ara arribo de Barcelona, de veure un concert als "Tarantos", i de fer un parell de coses.
Eren un cantaor, una bailaora, un cajón, un guitarra, i un baix.
El públic éren quasi tot guiris amb mirada intel.lectual, i molt correctes, peró no paráven de mirar-me. Clar, com que no soc japonés. I no priváven gens. Jo tampoc, per sidecanses.
De vegades, he sortit dels Tarantos, i no trovaba la Plaça Reial enlloc. Peró avui, tranqui.
La veritat és que els artites no s´hi han mata´t massa, que diguem. Potser perqué fan 3 passes, i era el primer, o véte tú a saber.
Peró mira, per 6 Euros, ja veus.
Tot valgués aixó. I han coses que valen 10 vegades més. O més.
I sempre está bé fer alguna cosa cultural, a la capital, que no sigui sempre el mateix.
Bé, voranit, que pillo el sobre.
El sobre vol dir el llit, malpensat´s.
Ave, Min.
http://www.youtube.com/watch?v=2mHKKK7tQ7o
Je, je, diu el menda: " me conosco casi tos los puticlus despaña "
Per primer cop a la história del Blog, estem la Princesseta i el Secretari retransmitin´t en directe, per a vostés i vostesses.
Dit aixó, passem sense més preiámbuls,a cumensar el pugrama.
-A les vuit del mati, engegada de coets, i tencada de çebetes.
-A les nou, i només pel públic assistent, glan butifarrada, i glan cantada de camigeres.
-A les deu, glan anunciament des del Palau, que la Princessseta, ja és llevada i vestida.
-Fins a les deu trenta, el poble ho çelebra per tot lu altu.
-Onze hores. Baixada de la Priuncesa del Castell amb quad, i ua áuigua au dadeda.
-Fins a les onze quinze, aplaudiments.
-Onze setze: Baixada d´andrómines del Bastareny a Merlés.
-Dotze trenta. La Princesa ha tingu´t una calorada. I ordena baix cap concepte, que començi el vermuth popular, pel començals degudament acreditats.
Els que no portin acreditaçio, que diguin que els hi apunti´n, que ja passará la Princesa.
Si algún taverner, que es negués a complir l´ordre, sápiga que será tracta´t, amb les degudes consequénçies establertes amb document privat.
Si algún participant arribés tard,dolgut,o sotmés, amb el bén entés de que pot acreditar el seu dret legítim d´empadronament, i amb plenes facultats de contractar i obligar-se, pot adreçar-se a L´Oficina de Sotmesos i Dolguts, que permaneixerá oberta, en el transcurs de la Diada Reial.
A La Una en Punt, la Princesa posará la primera cutllerada d´arrós a la Paiella Pupulart, tot estrenan´t un devantal que li han fet Les Puntaires de Taravil. Déu ens guard que es taqués el vestidet.
-A dos quarts de dues, Tast Reial Del Arrós Pupulart.
I la Princesa digué: Preneu i tasteu, que aquest és el meu arrós, i el calze de la meva sang. Ai! que dic di sang. Di Fang!
-A les dues. Glan Dinar Pupulart.
-A les tres. Café, Gotes, I aixecada de banderes.
-A les tres trenta. Sardanes.
-A les quatre la Princesa, té d´anar a fer un recado, amb la preséncia del seu lacai,i el cotxero, per sidecanses.
- A les quatre trenta, La Princesa torna amb bocassa, i digué:
-Sabéu aquella que diu....?
-Noooo, diu el poble.
-Doncs ara us la cantaré, lacai! agafa la sonanta, i al tres.
-A les cinc, cloenda, i repartiment de premis i plaques.
-Felicitacions, abraçades, i canvis de samarreta.
-Precs i preguntes.
-Ja cap al tard:
Tornada de Princesa al Castell amb viso i diadema. I matada de galls pupulart, perqué no la despertin.
-Toc de Silenci.
-Començen el Putxinel.les a Palau.
-De Cloenda, apagada de torxes, i recolliment de presents, i benediccions. Ans mateix, també us vulrriem agraïr la vostra presénçia, fins i tot als que no portáveu la deguda acreditaçió. Ans el contrari. Pelutant, donéu-vos la pau, tot i anar sortint del castell, sense espentes ni rodolons.
En cas d´algún esguinç, poden adreçar-se al Boticari Reial, presentan´t la deguda Acreditaçió.
Els que no la portin,es remetin a l´ofiçina de Sotmesos i Dolguts, abans esmentada.
En cas de que estigui caducada, la poden compulsar portan´t :
1 DNI
2 Lliçéncia d´obres.
3 2 Testimonis. no familiars.
4 Certificat d´empadroment.
5 Ultimes voluntats.
6 Certificat de defunció.
Avui, dia 16 de novembre del 2007, extenc aquest document amb 2 fulls de paper exclusiu, per a documents notarials, Série 71, Nª 34, 85, 33, i el següent en ordre correlatiu.
En dóno fe.
Escolta Anónim, ho hem comproba´t i no estás acreditat.
Al comentari anterior, t´explica els requisits que et fan falta.
Amb el ben entés, de que no hi ha nocturnitat ni coneixença, quedes exclós, a efectes patrimonials i llegítims, de l´ús de fruit de l´esmentat blog, ans el contrari, ets benvingut, un cop presentada la documentació abans esmentada.
A partir d´avui, 16 de novembre del 2007, téns 10 dies hábils, per recórrer el contracte de retracte, i presentar les degudes alegacions. Contra aquesta proposta, es pot presentar recurs al Jutjat de Priméra Instáncia de Berga. Tot esmentan´t que la part agreujada, té tracte reial.
A partir d´aqui, tota esmena será inócua.
Per els que no sépiguen qué vol dir inócua, direm un sinónim:
Bonanoch.
Ave, Min.
FODMUA MAGISTADAU.
Pdó de mica en mica, s´uompa ua pica.
ara va del conte de l'adeu:
-Hi havia una vegada una Princessa, que tenia molts ardors, i preguntá al metge del castell:
-Qué em purríeu donar, per aquests fogots, de matinada?
-Si no arrivéssiu tant desabrotxada, no agafaríeu aquestes tremolors.Heu d´anar al bosc, i trobar un trébol de 6 puntes, i porta´l a l´aguatzil.
Ell us donará, la bóna nova.
Un cop tingueu la bóna nova, ja anirem contactan´t, amb el ben entés de que suposadament, estem degudament acreditats per un fedatari públic, degudament acreditat, amb el bén entes, de que l´acreditació no sigui l´esmentada, sigui per caducació, ó pérdua, amb el bén entes que s´ha perdut bónament, sense mala intenció, ni intencionadament, passem a anunciar la bona nova:
Llençar el porró.
No deixar-se descordar el viso.
I penjar al lacai i al cotxero.
I Ella Digué:
-Qui gosa dir-me aixó, en aquest tó irreverent, ans mateix que el pengin inmediatament per escarment de escardívols.
Lacai! Busca´m un altre metge, amb millors remeis. O li farás companyia aus cucudrius.
Amb el bén entés, que cucudrius, abans esmentats, amb les degudes adverténcies legals vigents, i renuncian´t a llegir-les per ells mateixos, prosegueixo a continuar, i dóno fé del contigut d´aquest conte, amb el bén entés de que no hi haurá reclamacions oportunes, declaro obert, la carretera Gironella-Olvan, amb el bén entés de que s´anomenrá GI-OL-23, en cas de modificacions d´última hora, s´els avisará, amb les oportunes sentylas de tránsit. Amb el bén entés, de que parlem de senyals de La Jefatura Provinciual De Tra´fico, En cas d´errors, no previstos, enrradiraments, i fallos contractuals, s´obrirá expedient, sobre cada finca independent, no segregada, i no agrupada, del adquirent principal, en trámit d´audiéncia, será una solució, amb el bén entés, que qua dic solució, vol dir iniciativa de intercanviar opinions amb el poble.
I en cas de falta de representació contrária, es donará poder absolut, a la part demandant.
En cas de no asistir, la part demandant, per consequéncies váries, sigui pel tránsit, el ave, o per alsinagraelss, es donará poder tant amplis i necesaris com siguin imprecisdinbles, degudament documentats pels membre de la corporació, abans esmentada, es fará el seguiment, del que parlávem abans, amb el bén entés, de lo que parlávem a l´encapçalament d´aquest escrit, ha quedat clar, a totes les parts implicades, que la resposta és clara, i fonamentada.
Amb el bén entés que estem al Blog del Min, la nostra resposta és:
-Qui gosa?
Ave, Min.
Escolta Anónim, ho hem comproba´t i no estás acreditat.
Al comentari anterior, t´explica els requisits que et fan falta.
Amb el ben entés, de que no hi ha nocturnitat ni coneixença, quedes exclós, a efectes patrimonials i llegítims, de l´ús de fruit de l´esmentat blog, ans el contrari, ets benvingut, un cop presentada la documentació abans esmentada.
A partir d´avui, 16 de novembre del 2007, téns 10 dies hábils, per recórrer el contracte de retracte, i presentar les degudes alegacions. Contra aquesta proposta, es pot presentar recurs al Jutjat de Priméra Instáncia de Berga. Tot esmentan´t que la part agreujada, té tracte reial.
A partir d´aqui, tota esmena será inócua.
Per els que no sépiguen qué vol dir inócua, direm un sinónim:
Bonanoch.
Ave, Min.
En el bén entés que:
Las Enseñanzas de la Sabiduría Occidental, que nos ha transmitido Max Heindel, nos dicen que esta vida es una de las muchas en las que el hombre, como un espíritu Virginal que es, se prepara para desempeñar el papel que le corresponde en el drama cósmico como colaborador de Dios. Hemos dedicado muchas vidas a prepararnos para el nivel de conciencia que ahora tenemos y, el que nuestro progreso continúe, depende del uso que hagamos de nuestros cuerpos físicos actuales, en cuanto a su relación con el crecimiento de nuestros vehículos espirituales se refiere.
Efectos en futuras encarnaciones
Un cuerpo débil no puede mantener las elevadas vibraciones que acompañan a cualquier crecimiento espiritual. La presente generación sólo se puede preparar para la próxima Era de Acuario mediante el crecimiento espiritual. Como nuestras próximas encarnaciones tendrán lugar durante esa Era, es preciso que nos preparemos para ello ahora, o seremos incapaces de competir con los seres que encarnarán en ese nuevo nivel más elevado, por haberse preparado para ello. El fracaso en esta vida podría suponer que encarnáramos en la próxima como miembros de un grupo racial inferior.
En el desarrollo espiritual intervienen muchos factores, pero esta exposición se limitará a aquéllos cuyo uso continuado es pernicioso para el progreso ascendente del individuo, a saber: el alcohol, las drogas y el tabaco. Su importancia reside en el hecho de que impiden o, incluso, invierten la evolución individual. Se han escrito muchos libros sobre los efectos de esas sustancias sobre el cuerpo físico, y cada día aparecen artículos en prensa y avisos advirtiendo de los problemas que pueden derivarse de su uso continuado. El objeto de este trabajo, sin embargo, es el de resaltar las implicaciones espirituales a considerar, después de haber tenido en cuenta los aspectos físicos.
Estudiamos en las Enseñanzas de la Sabiduría Occidental que el cuerpo de deseos y la mente están aún en los primeros estadios de su evolución. Nuestro crecimiento depende del trabajo que realicemos para conseguir el control de esos importantes vehículos. Y el empleo de algunas sustancias que debilitan nuestro control sobre ellos, nos impide ejercer la disciplina necesaria y aprender las lecciones para cuya asimilación hemos encarnado esta vez, lecciones que hemos de asimilar para continuar nuestro progreso ascendente. Esto significa que hemos de realizar todos los esfuerzos posibles para conseguir ese control sobre el cuerpo de deseos y sobre la mente.
El propósito oculto del alcohol
Durante el descenso del espíritu humano a la materia se introdujeron en la dieta del hombre determinadas sustancias que le capacitaron para alcanzar la siguiente y las sucesivas etapas de su evolución. El alcohol fue una de esas sustancias. Antes de la quinta Época o Aria de la cuarta revolución terrestre, el hombre conservaba algo de la visión espiritual, como herencia de espíritu evolucionante y, por tanto, era consciente de su ser espiritual. Hasta entonces la bebida principal fue el agua. Pero entonces se hizo necesario que el hombre perdiera su visión espiritual y dejara de ser consciente de que era un espíritu. Sólo así conquistaría el mundo físico y aprendería las lecciones del individuo orientado materialmente. Para lograr esa parte del destino humano apareció Baco, el dios del vino y, bajo su influencia, hasta las naciones más avanzadas olvidaron que eran también sujetos de una vida superior. Luego, se nos ha dicho que Cristo convirtió el agua en vino, que en su época estaba siendo usado por la humanidad evolucionante. Cristo, sin embargo, era un ser muchísimo más evolucionado y no necesitaba aprender las lecciones necesarias para la humanidad evolucionante. Por eso no necesitaba el vino. Y en ningún pasaje de la Biblia se dice que lo bebiera.
El alcohol retrasa la evolución
Para el hombre ha llegado el momento de empezar el sendero ascendente de la evolución y encaminarse hacia la conciencia crística, o sea, a desarrollar su vista espiritual perdida. Desde que se empleó el alcohol para hacer olvidar al hombre su Yo Superior, nadie que alimente su cuerpo con licor alcohólico - el producto de la fermentación y la descomposición - podrá jamás conocer nada de los mundos espirituales. La Era de Acuario próxima exigirá que el hombre conozca su Yo Superior, y todo el que no se prepare para futuras encarnaciones, intentando desarrollar la visión espiritual, será incapaz de competir con el hombre superior que encarnará en esa época, y habrá dado un paso atrás en su evolución. Cualquier forma de alcohol, pues, debe ser eliminada de la dieta de quienes desean continuar en la espiral ascendente. Cualquiera lo suficientemente afortunado para haber logrado visiones ocasionales de los mundos espirituales, arriesga, con el uso continuado del alcohol, el nivel alcanzado en encarnaciones anteriores, y llegará a la Era de Acuario siendo incapaz de ocupar el lugar por el que tan duramente ha trabajado en vidas pasadas.
Drogas y adicción
Desde el punto de vista de la evolución espiritual, el empleo de drogas es compañero de del alcohol. El generalizado empleo de las drogas en nuestra sociedad de hoy, gira en torno a tres factores: 1) el alivio del dolor; 2) el aburrimiento; y 3) la esperanza de experimentar una revelación espiritual. Max Heindel nos dice en el Concepto Rosacruz del Cosmos que el objeto de la vida no lo constituye la felicidad, sino la experiencia. En nuestra lucha por lo que consideramos mejor del lado material de la vida, permitimos a nuestros deseos que nos encaminen a los senderos del placer, de la tranquilidad y del confort. Por eso fallamos frecuentemente y no cumplimos el objetivo de nuestra existencia: la adquisición de experiencia.
Si abusamos de nuestros cuerpos, sentimos dolor, que es la manera que la Naturaleza tiene de decirnos que el abuso ha ido demasiado lejos y es tiempo de invertir las causas que nos han llevado al sufrimiento. Muchos de nosotros desoímos esos avisos de la Naturaleza y, prefiriendo el camino cómodo, recurrimos al empleo de drogas. La tragedia consiste en que, como somos incapaces de hacer un esfuerzo serio por buscar y corregir las causas, no nos detenemos en eso. Aceptamos el alivio temporal que nos proporcionan y permitimos a nuestros cuerpos incrementar la acumulación de toxinas. Con ello creamos una situación que exige un más frecuente uso de las drogas; hasta que nos vemos forzados a la acción por un vehículo altamente orientado hacia las drogas y los tóxicos, que tiene pocas posibilidades de crecimiento espiritual en esta vida. Proporcionar a nuestro vehículo espiritual la necesaria disciplina, como preparación del trabajo futuro, requiere un cuerpo físico y una mente totalmente puros e íntegros. Pero sólo cada individuo puede proporcionarse a sí mismo las circunstancias que le permitan un crecimiento constante. Por tanto, hemos de abstenernos del empleo de drogas y de cualquier otra sustancia que pueda interferir en el funcionamiento del cerebro.
Estimulantes y tranquilizantes
La sociedad actual es víctima de un estado autoimpuesto llamado aburrimiento, que se ha convertido en uno de los problemas del hombre cuando intenta cumplir el objetivo de esta encarnación. El empleo de tranquilizantes, somníferos y estimulantes se ha convertido en un modo de vida para gran parte de la familia humana. Su empleo se podría eliminar si el individuo en él envuelto intentase vivir como miembro activo de la sociedad. En vez de anclarse en la autocompasión, debería que abrir su corazón a sus semejantes y tratar de obtener la paz que busca, en el servicio a la Humanidad.
A un nivel elemental, el café y el te, empleados como bebidas, son ejemplos de drogas, aunque produzcan un efecto suave sobre las emociones. En un nivel superior, los barbitúricos (sedantes) y las anfetaminas (estimulantes) producen un efecto más potente. Está demostrado que afectan al sistema nervioso central. A diferencia de los animales, que están dirigidos por Espíritus Grupo y, por tanto, reaccionan todos igual ante las drogas, el hombre es un ser individualizado y es imposible predecir sus efectos colaterales sobre el cuerpo. Pueden ser más o menos graves, dependiendo del nivel del propio desarrollo espiritual. Podemos estar seguros, sin embargo, de que, en cualquier caso, el efecto consistirá en ralentizar o retrasar el crecimiento espiritual presente y futuro.
Efectos de las drogas a largo plazo
Las drogas como la marihuana, la heroína y el LSD, usadas especialmente por la generación joven para producir el llamado “vuelo” o “viaje” son, con mucho, las más peligrosas.
Para comprender por qué los jóvenes son susceptibles de caer en el uso de esos destructores de la mente, hay que darse cuenta de que han recibido poco antes el cuerpo de deseos (alrededor de los 14 años) o el cuerpo mental (a los 21). Es para ellos, pues, un período en el que han de determinar los límites de sus capacidades y comprobar hasta dónde pueden desafiar el status quo. Muchos se marchitan por comprobar los límites de su capacidad de adaptación. Otros pretenden una revelación espiritual que creen puede ser inducida mediante el uso de drogas. En ese período crítico en la vida del individuo, carece éste muchas veces de fe en sí mismos y se confían a amigos mayores para que los guíen a través de esas pruebas. Para demasiados de los jóvenes de hoy, es un período de ensayos y errores, de crecimiento a ciegas. Las drogas ofrecen un camino pero, como revela el tiempo, es el camino equivocado. Como son sustancias alucinógenas, no proporcionan los resultados deseados, sino que ponen al aspirante en peligro de ser controlado por espíritus indeseables que socavan el cuerpo físico, exponiéndole, además, a peligrosísimos efectos en sus cuerpos espirituales. Puede requerir vidas el recuperar la flexibilidad inicial perdida, a causa de cualquier daño producido a esos vehículos. Y eso significa un considerable retroceso en la evolución. Una persona que hubiera hecho muchos progresos en anteriores encarnaciones, podría perder el fruto de tan arduo trabajo al afectar gravemente sus actuales instrumentos vitales.
El tabaco y el crecimiento del alma
El tercer miembro del trío es el tabaco, una compleja mezcla de partículas sólidas, líquidas y gaseosas. No sólo hay en el tabaco muchos compuestos químicos. Su combustión produce muchos más. Algunos de ellos, aislados, pueden producir efectos perniciosos en el cuerpo; todos juntos, conducen al desastre. Como en los temas ya tratados, nuestra preocupación no es por los daños sobre el cuerpo físico, sino sobre los cuerpos espirituales. Nuestra evolución como seres espirituales depende de la adquisición del Dorado Vestido de Bodas, construido mediante el desarrollo de los dos éteres superiores. Es imposible aumentar la provisión de esos éteres sin elevar las vibraciones de nuestro cuerpo físico. Y esto sólo puede lograrse manteniendo el cuerpo tan puro como nuestro actual desarrollo lo permita. Ningún atleta ni ninguna otra persona que necesite un cuerpo hábil para dar de sí el máximo en su trabajo, haría nada que supiese que es nocivo para el cuerpo y para la mente. Para la persona que decide seguir el sendero espiritual es mucho mayor la necesidad de abstinencia, ya que , para obtener el control de la mente son necesarias todas las facultades del cerebro. Nadie con el cerebro embotado puede esperar un éxito duradero, cualquiera que sea el esfuerzo que haga por elevar su nivel de conciencia. El buscador no sólo ha de abstenerse del tabaco, sino que ha de evitar, si es posible, los espacios frecuentados por los fumadores, pues los no fumadores están expuestos a muchos compuestos producidos por la combustión o expulsados por los propios fumadores.
En resumen: como seres encarnados que somos debemos preocuparnos por los vehículos del Ego: el cuerpo físico, el etérico, el de deseos y el mental. Su calidad y estado determinarán hasta qué punto podrá cumplir el Ego su labor de adquirir experiencia. El alcohol, las drogas y el tabaco producen un efecto nocivo sobre esos vehículos, hasta el punto de que se pueden retrasar gravemente el crecimiento espiritual y el progreso en la evolución del individuo.
Publica un comentari a l'entrada