bona nit mausmin i company, joé ziqiyo has clavat la rafael romero,només per ella em sembla que a aquesta vinyeta,el text l'hi ha de posar el secretari,ja que em sembla que em va parlar d'una profesora brasilenya de solearé,que actuava al patronat,o algo aixins,segur que ell ens ho explicara més bé.apa bona nit que es tard i segurament el secretari tindra feina una estona,quan torni de les fatigas.
Molt guapo, el dibuix, Min. A veure si en fas un que tinguin cara d´usaraks, o sigui, poca ala, i molta totxa. Així t´hi posem guió, en un plis-plas. (Amb permís del Gallardo, i salvan´t les distáncies dels usarak al voltor).
L´usarak, per jalar, no depén de si troba carronya. Si vól carronya, es miralla. Per aixó, a casa del usarak, els miralls mai están posat´s verticals, sinó horitzontals......................
Valen, Gas Natural, els hi ha ofert, El Medi Ambient.
Ara, la crónica del vostre enviat especial, al sarao de la Remedios Amaya, i el Capullo de Jerez.
Doncs mira, com sempre, no tenia entrada. Arribo, i unes cues impresionants. Surt l´amo de la Sala, i comunica que no queden entrades, a la venda. I li dic: -Escolti jove, he fet 150 Km. per cobrir a la Remedios, pel Blog del Min, i espero un tracte adequat a l´entitat que represento. Ni cas. Intento mirar si hi ha reventa, peró res. Em quedo una bona estona a costat de la inmensa fila dels que tenien entrada, esperan´t que alguna noia despetxada, m´en regalés alguna. Peró res. Amb aquestes, que surt una tia de dintre, i li diu al notes del meu costat: -Pasa, que sí que puedes comprar una. Li obren tres cintes de seguretat, i el tio entra, i jo al darrera, i el tio en pilla una. I la taquillera em diu: Pero tú, vas con él? I li contesto: Sí, vaig amb ELL. I entro. És el que té, aixó de ser Secretari, quan vas a la capital, sempre et pots fer una mica el merda. Bueno, un cop a dins, una passada, cantitat de senyores grans, gitanes,molt mudades, amb monyo i amb bastó, i la resta del clan familiar, a l´orilla, i marcan´t territori. Les noies gitanes sense novio, corrien agafades de tres en tres, pintades i emperifollades, com si anéssin a un casamiento. Qué menos. Als palcos, a dalt, famílies gitanes senceres apalancades, i si havia algún segurata a la vora, cap problema, ells fent tits pobrets tants petits, cóm si res.
I sobretot, el compás. Abans de començar, que posáven flamenco del bó, el que no feia palmes, repicava, i si no, marcan´t a la barra amb el munyó. De vegades, els del palco de la dreta, feien tant follón amb les palmes, que els del palco esquerra, s´hi agafáven repican´t.
I surt la Remedios, amb aquella mirada, a 5 metres de mi. Primer, templa amb un cante de aquí estoy yo. I després s´arranca per tangos. I tota la sala potes enlaire. I quan ja ens tenía a tots del revés, s´aparta del micro, i es posa a cantar tal cóm raja, i tothom callan´t, i ella desconyant-se la veu, fins que tots feien silenci, i llavors rematava amb el micro, por derecho. I després diu: Ahora se va a arrancar mi hermana Joaquina, por bulerías. I tota la sala per buleríes.......
El guitarra, olé. Manuel Carrasco. Guitarra de palosanto, i micro. Una cara de boig, que no vegis. Peró un compás, i un toque, que s´ha de haver esmorzat i postres, per tocar així. Falsetes contundentes, totes tocades amb el polze, i que arribáven a tothom. Molt humanes i flamenques. Odio les falsetes extraterrestres.
I després, El Capullo de Jerez. Amb el mateix guitarra, Manuel Carrasco, i 2 palmeros i un cajón, con las gotas puestas. El Capullo, és tot traje i melena, i una mirada d´aguililla i una sonrisa, que pa qué. Va fer com la Remedios, marcar territori, i de cara a la fiesta, o sigui, tango i bulería. Ah! I amb un remate de buleria, es van equivocar, i cap problema, el Manuel Carrasco, es marca un soniquete, i tothom a compás. Aquí no ha pasao ná.
I al final, un fin de fiesta amb la Remedios y el Capullo, para regocijo del respetable.
I al sortir, Paral.lelo amunt, Paral.lelo avall, buscan´t el Fiat, que no m´enrecordava, ón l´havia deixat. Peró m´en vaig sortir. És el que jo dic, si ets escás ,fes-te d´un Blog. Mira´m a mi. Cubrin´t espectacles de primer ordre, i ningú es creuría que no sé fer arrels quadrades. Total, seixanta, són seixanta, ja li pots anar fent arrels quadrades, són seixanta.
Tranquis, no vull parlar de números, que estic una mica pióc, i tapa´t de pit. Avui m´he pres Bisolvon i Couldina. Peró de moment, no tinc febre.
Es que el dimarts, també vaig anar als Tarantos, peró ja en parlarem un altre dia.
Despre d' enviar un saludu al reportero mas dicharachero del Blogdelmin hem dirigeixo al sr. Blogmaster per demanar una mica de respecte pels percussionistes, ja se que sempre ens col-loquen al fondo, "radera" de tot, pero invisibles tampoc ho som. Molt maca la princesseta amb el seu vestit de topos (ja sento el secretari, de lunares capullo!!! ) i el de la Rafael Romero pero en properes vinyetes al menos un palmero!!
Estava fent proves, perqué s´em ha canviat algo del Blog. Ara em demana el Alias i tot. Segur que ho fa el Min, per tenir-me uns dies en standby, i tenir el Blog lliure de virus. No et desfarás de mí tan fácilment. I menos ambs aquests truquillos. Trilero. Ah! i una altre cosa, jo pago al comptat, i per lo altre ja hi han els calendaris plastificats de Piensos Ganador. Un profesional, la targeta només la treu en cas d´apuro. A ningú li agrada veure els seus esparramos, reflexat´s a la Llibreta Total.
Podeu seure.
Min, hi ha una cosa dels teus dos dibuixos, que vull sebre el perqué. Les cames dels guitarristes, están al revés de lo habitual, tot i que no és una postura impossible. Al principi he pensa´t: Clar, m´ha dibuixat a mí, i com sóc esquerrá, ho ha posa´t tot del revés, peró no. I mira, al veure una postura nova, m´ha faltat temps per donar-li uns toques a la Rafael Romero, a veure que tal es portava amb les cames del revés, i deu n´hi dó. De fet, aquesta sonanta, és molt soferta, i t´aguanta una nit sencera de remolinos, si fa falta. El problema sóc jo. Peró bueno, viu cóm una reina.
El Joan té raó, falta un palmero o un cajón. Pel jaleo i pel compás. Perqué, se l´hi ha de reconéixer, que de compás, ningú li fa ombra, i mai et fará un lleig, si hi ha jaleo. Ans el contrari.
8 comentaris:
bona nit mausmin i company,
joé ziqiyo has clavat la rafael romero,només per ella em sembla que a aquesta vinyeta,el text l'hi ha de posar el secretari,ja que em sembla que em va parlar d'una profesora brasilenya de solearé,que actuava al patronat,o algo aixins,segur que ell ens ho explicara més bé.apa bona nit que es tard i segurament el secretari tindra feina una estona,quan torni de les fatigas.
dema faig festa.
Molt guapo, el dibuix, Min.
A veure si en fas un que tinguin cara d´usaraks, o sigui, poca ala, i molta totxa. Així t´hi posem guió, en un plis-plas. (Amb permís del Gallardo, i salvan´t les distáncies dels usarak al voltor).
L´usarak, per jalar, no depén de si troba carronya. Si vól carronya, es miralla. Per aixó, a casa del usarak, els miralls mai están posat´s verticals, sinó horitzontals......................
Valen, Gas Natural, els hi ha ofert, El Medi Ambient.
Ara, la crónica del vostre enviat especial, al sarao de la Remedios Amaya, i el Capullo de Jerez.
Doncs mira, com sempre, no tenia entrada. Arribo, i unes cues impresionants. Surt l´amo de la Sala, i comunica que no queden entrades, a la venda.
I li dic:
-Escolti jove, he fet 150 Km. per cobrir a la Remedios, pel Blog del Min, i espero un tracte adequat a l´entitat que represento.
Ni cas. Intento mirar si hi ha reventa, peró res. Em quedo una bona estona a costat de la inmensa fila dels que tenien entrada, esperan´t que alguna noia despetxada, m´en regalés alguna. Peró res.
Amb aquestes, que surt una tia de dintre, i li diu al notes del meu costat: -Pasa, que sí que puedes comprar una. Li obren tres cintes de seguretat, i el tio entra, i jo al darrera, i el tio en pilla una. I la taquillera em diu: Pero tú, vas con él?
I li contesto: Sí, vaig amb ELL.
I entro.
És el que té, aixó de ser Secretari, quan vas a la capital, sempre et pots fer una mica el merda.
Bueno, un cop a dins, una passada, cantitat de senyores grans, gitanes,molt mudades, amb monyo i amb bastó, i la resta del clan familiar, a l´orilla, i marcan´t territori. Les noies gitanes sense novio, corrien agafades de tres en tres, pintades i emperifollades, com si anéssin a un casamiento. Qué menos.
Als palcos, a dalt, famílies gitanes senceres apalancades, i si havia algún segurata a la vora, cap problema, ells fent tits pobrets tants petits, cóm si res.
I sobretot, el compás.
Abans de començar, que posáven flamenco del bó, el que no feia palmes, repicava, i si no, marcan´t a la barra amb el munyó.
De vegades, els del palco de la dreta, feien tant follón amb les palmes, que els del palco esquerra, s´hi agafáven repican´t.
I surt la Remedios, amb aquella mirada, a 5 metres de mi.
Primer, templa amb un cante de aquí estoy yo.
I després s´arranca per tangos.
I tota la sala potes enlaire.
I quan ja ens tenía a tots del revés, s´aparta del micro, i es posa a cantar tal cóm raja, i tothom callan´t, i ella desconyant-se la veu, fins que tots feien silenci, i llavors rematava amb el micro, por derecho. I després diu: Ahora se va a arrancar mi hermana Joaquina, por bulerías.
I tota la sala per buleríes.......
El guitarra, olé. Manuel Carrasco.
Guitarra de palosanto, i micro. Una cara de boig, que no vegis. Peró un compás, i un toque, que s´ha de haver esmorzat i postres, per tocar així. Falsetes contundentes, totes tocades amb el polze, i que arribáven a tothom. Molt humanes i flamenques.
Odio les falsetes extraterrestres.
I després, El Capullo de Jerez.
Amb el mateix guitarra, Manuel Carrasco, i 2 palmeros i un cajón, con las gotas puestas.
El Capullo, és tot traje i melena, i una mirada d´aguililla i una sonrisa, que pa qué. Va fer com la Remedios, marcar territori, i de cara a la fiesta, o sigui, tango i bulería.
Ah! I amb un remate de buleria, es van equivocar, i cap problema, el Manuel Carrasco, es marca un soniquete, i tothom a compás. Aquí no ha pasao ná.
I al final, un fin de fiesta amb la Remedios y el Capullo, para regocijo del respetable.
I al sortir, Paral.lelo amunt, Paral.lelo avall, buscan´t el Fiat, que no m´enrecordava, ón l´havia deixat.
Peró m´en vaig sortir.
És el que jo dic, si ets escás ,fes-te d´un Blog.
Mira´m a mi. Cubrin´t espectacles de primer ordre, i ningú es creuría que no sé fer arrels quadrades. Total, seixanta, són seixanta, ja li pots anar fent arrels quadrades, són seixanta.
Tranquis, no vull parlar de números, que estic una mica pióc, i tapa´t de pit. Avui m´he pres Bisolvon i Couldina. Peró de moment, no tinc febre.
Es que el dimarts, també vaig anar als Tarantos, peró ja en parlarem un altre dia.
Bonanit.
Ave, Min.
Jo, jo, aquestes cròniques no tenen preu,que si remates, soniquetes i falsetes humanes... per tot lo altre ja fas amb la targeta...je, je
Despre d' enviar un saludu al reportero mas dicharachero del Blogdelmin hem dirigeixo al sr. Blogmaster per demanar una mica de respecte pels percussionistes, ja se que sempre ens col-loquen al fondo, "radera" de tot, pero invisibles tampoc ho som. Molt maca la princesseta amb el seu vestit de topos (ja sento el secretari, de lunares capullo!!! ) i el de la Rafael Romero pero en properes vinyetes al menos un palmero!!
k
Estava fent proves, perqué s´em ha canviat algo del Blog. Ara em demana el Alias i tot.
Segur que ho fa el Min, per tenir-me uns dies en standby, i tenir el Blog lliure de virus. No et desfarás de mí tan fácilment. I menos ambs aquests truquillos.
Trilero.
Ah! i una altre cosa, jo pago al comptat, i per lo altre ja hi han els calendaris plastificats de Piensos Ganador.
Un profesional, la targeta només la treu en cas d´apuro. A ningú li agrada veure els seus esparramos, reflexat´s a la Llibreta Total.
Podeu seure.
Min, hi ha una cosa dels teus dos dibuixos, que vull sebre el perqué.
Les cames dels guitarristes, están al revés de lo habitual, tot i que no és una postura impossible.
Al principi he pensa´t: Clar, m´ha dibuixat a mí, i com sóc esquerrá, ho ha posa´t tot del revés, peró no.
I mira, al veure una postura nova, m´ha faltat temps per donar-li uns toques a la Rafael Romero, a veure que tal es portava amb les cames del revés, i deu n´hi dó. De fet, aquesta sonanta, és molt soferta, i t´aguanta una nit sencera de remolinos, si fa falta. El problema sóc jo. Peró bueno, viu cóm una reina.
El Joan té raó, falta un palmero o un cajón. Pel jaleo i pel compás. Perqué, se l´hi ha de reconéixer, que de compás, ningú li fa ombra, i mai et fará un lleig, si hi ha jaleo.
Ans el contrari.
Poseu-vos drets.
Ave, Min.
Ja deia jo que algo no quadrava...
Ejem..podeu seure
Publica un comentari a l'entrada