"Cuando Lebrijano canta, se moja el agua", això ho va dir un tal Gabriel Garcia Màrquez, així que cuidadín.
JUAN PEÑA FERNANDEZ es un gitano particular, desde su aspecto -es rubio con ojos azules-, hasta su idea de flamenco como obra musical que globaliza y hermana a dos culturas que convivían en la antigua Al-Andalus. Nació en Lebrija en 1941. Estimado como el mayor heredero moderno de la tradición gitano-andaluza. Cantaor, miembro de una familia gitana y cantaora de abolengo, la de Perrate de Utrera, a la que pertenece su madre, María la Perrata.
PD. nada, pues eso.
10 comentaris:
"cuando lebrijano no canta,el agua moja" aixo ho vaig dir jo.
Marti, Marti.
Que m´en haig d´anar a dormir.
Sort que vas de matí, que si no.
Aixó de "Galeras" deu ser un pal flamenc.
Ara m´en entero. Per aixó em fico al Blog. Per cultura.
Sempre s´aprén alguna cosa. Per aixó també vaig a la Biblioteca Central del Castell de Fels. Per ficar-me dintre dels incunables que hi han, exemplars únics, i tenir el plaer de fullejar-los una estona. Peró es clar, si t´el vols llegir de dalt a baix, s´ha d´anar trinco, trinco. Hem de tenir en compte, que totes les obres porten una encuadernació d´alta qualitat.
Peró s´ha d´anar al lloro, perqué de vegades hi barrejen alguna edició de butxaca. Hi ha lectors per tot.
Jo hi vaig mes que res per feina, perqué a la Princeseta, li agrada que li expliqui el contes que he llegit i les biblioteques que visito.
Es molt tafanera, ella.
I Quan acabo, sempre em diu:
-Peró heu vist alguna bibliotecária més bella que jo?
-No, Altesa, vós sou la més fermosa.
-Doncs au, deixa´m la gibrelleta aprop,i retira´t a la teva cel.la.
I demá, els galls del castell, que no cantin fins al migdia, perqúe com em despertin de matinada, t´envio a galeres.
Mira, galeres. A veure si aquest cante, va dels pobres que que éren enviats a galeres, per princeses malvades i sense pietat.
Joder, quina pedregada avui.
Una mica mica més, i s´em carrega les nenes. Peró han aguantat com unes senyores, n´estic orgullós. Aixó les grans, perqué les que no havien fet la Primera Comunió, les tinc a dins a la Sacristía com uns turronets.
A Aixopluc.
Enguany.
Adhuc. Hóstia, aquesta sembla una marca de pegamento.
Valen, ara callo, perqué les meves mans no volen teclejar més, volen liar no sé qué. Enfin, que facin el que vulguin, peró a mi, que no em líin. Líin? Cóm s´escriu liin?
Ai collons, demá tindré d ´anar a alguna Biblioteca, per assabentar-m´en.
Sort que encara queda gent amb interès per la cultura, si no ja podriem tancar.
bon dia lluis,
liin,s'escriu liin,pero si volias dir llegin,s'escriu lleguin,o al revés,demá quan vaguis a la biblioteca,ja podrás mirar un altre cosa,que liis molt bé.
Hola mamons, alló ja ho tinc liat, i liquidat.
Joder, que ho heu olorat o qué el que es liaven les meves mans?
Valen, ja he tornat de la Biblioteca.
Ara ja ho sé. ELL sempre té raó.
Liin, s´escriu liin.
I al final clar, la lies.
I pujan´t, he vist Carrosses Nissan de la Santa Inquisició, a l´altre banda del camí, i he temut per mí mateix, qué vólen aquesta gent, que truquen de matinada?
Peró he arribat sá i estalvi.
Bueno, aixó d´estalvi, no sé, i sa, sa, tampoc massa. El que está clar, és que he marxa´t més sa i estalvi del que he torna´t.Qué passa? I els biciclistes, qué?.
Alen, voranit.
els biciclistes bé,gracies.
lo que pasa que de tant pedalar em sembla que ens estem tornan una mica "daltonics",i veiem el verd,lila o el lila,verd,no sé.
apa fins demá,que em sembla que fins i tot el secretari del blog ja és a dormir.
bye
aquelles carrossas nissan, han tornat a apareixer aquesta matinada, vaja em sembla que posava nissan, perqué hem passat t'han ràpits que no han tingut temps a saludar-nos tot aixecan el braç.Clar la nostra té molts més caballs.
Després de fer un sopar medieval amb uns quans comensals al castell arc- del-riu i parlar amb el compte del castell de l'areny aquesta matinada ha estat gloriosa . Sort que les carrosses nissan no han fet bufar els meus caballs perquè n`hi havia algún que no le tenia totes.
ave min.
hem deixo una cosa: Aquesta nit, si yo bufo, no marco, i em preguntareu ¿perquè? perqué ja no ho portava a sobre.
el trucu està: quan se surt de ruta castellaira, s'ha de beure molt molt molt, i abans de marxar, vas i ho treus tot. i aixi passas per davant d'aquelles carrosses nissan , net com una patena.
apa, si no és tan dificil.
ave
Publica un comentari a l'entrada