Hola "amics" fidels al Blog, avui comencem la secció que dóna títol a la entrada: "Mostruos del Flamen
co", així, sense la "n", que sona més bé. Podriem dir que li poso nom a una secció que ja estava en marxa i que dóna vida al Blog, al contrari de les entrades de Blues a les que ningú fa ni punyetero cas, aquestes de flamenco sí que fan entrar als comentaris a gent que, si no, no opinen i passen de llarg. Avui doncs tenim amb nosaltres a la Paquera de Jerez, ciutat que en això del flamenco és una mina, recordem al Capullo i més que han de venir per aquí, aquesta dona resulta que era tot un referent dintre aquest món i és que va deixar aquest trist món l'any 2004.
dimarts, 17 d’abril del 2007
Mostruos del flamenco - La Paquera de Jerez
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Amb solidaritat amb el blogmaster, sapigues que jo me tragat tots el videus i les entrades de blues, fins i tot s'em comencen a inflar els llavis, m'estic tornant moreno tirant a negre, me comprat un barret, i estava a punt de marxar al Mississipi a collir cotò.
Hombre,gràcies mississippi Joan ! doncs tranki perquè no ens queda res..., serà per negres, la pròxima del blues serà una dona apa, per fer la competència a la Paquera.
Per fer la competencia a la Paquera ha de ser una peaso de blueswoman.
Aquets transformació que parla el Joan al principi, no sé jo si és culpa del Blog, o de que se li va escalfar el morro amb el bourbon.
Aixó és el que ens passa als que anem sense radiador.
Com el teu Blog. I que per molts anys, Mostruo.
A veure si s ém descarrega el video de marres, i puc opinar. De moment, pel que sembla, a aquesta dóna, no se li pot trencar la girada.
osti min no m'atrapo a llegir les entrades que fas,no tinc tant temps,només lleigueixo els comentaris i em sembla que ja en tinc prou,pero que sapigues que si algu te temps de lleguir-ho tot i veureu tot,podria ser que et demandés per danys fisics,psiquics,i morals,pero de totas maneras m'alegro que aquest blog piti tant,i tant bé.
dels "comentaristes" que vols que t'en digui?,una colla de malalts d'imsomni,que no tenim rés millor que fer,per pasar l'estona,que navegar per internet,per total trovar el teu blog,que ven mirat em sembla que seria més divertit trovar-nos amb una garimba als dits i dient-nos les tonteries a la cara,pero bé aixo és el progres.
ala a dormir que es tard,
Téns tota la raó, Marti.
Ara mateix vinc a cobrar el "prémit", i en parlem.
El progrés és el progrés, peró allá on hi hagi una garimba i unes olivilles.........................
Fins ara, doncs.
Publica un comentari a l'entrada