Blogdelmin
motos, muntanya i piltrafes

dissabte, 21 d’abril del 2007

La Maldad, el Terror, Koji puede dominar....

Sayonara "amics", ja no fan dibuixos així i és que m'estic fent gran, jo no me n'adono però la gent m'ho diu, començo a recordar més la infància que el mes passat, el que tinc més borrós seria la juventut, o sigui la part que va de la infància fins avui, ja veus... No dubto en la vostra bona voluntat, així que si voleu fer teràpia de grup doncs ens reunim algun dia senyalat i fem memòria...

Osti, enteneu-me, que és dissabte...



3 comentaris:

Anònim ha dit...

bon dia min,que com et trobes avui?,
ya has vist algun dibujoanimado per que et recordi quant eras jove?
la joventud,per a tu quan dura?des de la infancia fins ara,o fins sempre,perque la veritat a mi em sembla que es una epoca mes o menys llarga,pero sempre hi te que haber un dia que s'acaba,pero m'entre duri gas i enlla,pero a mi em sembla que el asunto dels dibuixos animats et tindries que reciclar,que no et fan mirar els simpsons,les tevas filles?,o la arare,o el txin-txan,aixo del mazinger-Z,esta una mica demodé,pero si et fa recordar la teva joventud ja está bé,pero si com dius la joventud encara et dura crec que també podries haber vist dibuixos animats més nous i millors,que aquest que miras tu només porten violencia i aixi va la societat.de la musica no opinaré,també deu ser que et fa recordar la joventud,que encara et dura.
apabonfidesetmanaatots.

min ha dit...

Hombre Martí, holaquetalcomvà, tu perque ets més gran, el Mazinger Z va ser una inflexió en el tema dels dibuixos a la tele a la meva generació, tu potser eres més de la Heidi o del Viki el Vikingu ( aquest també era bo ). S'ha de dir que clàssics com el festival de Porky encara no s'han superat però això ja dona per unes entrades al Blog si de cas més endavant, ves posant unes garimbes a la nevera que avui et vindré a veure.
Salut

Anònim ha dit...

Hola mamons, ara és diumenge.
M´he passat mitja tarda amb la Afrodita A, i l´altre mitja, assajant amb els Usaraks.
En aquests moments, el meu estat és lamentable, i ni cinc a la butxaca. No tinc remei. Amb lo barato que m´hagués sortit enfilar-me al burro del Negre, beure´m una orxata i un Tigretón, i he acabat pechos fuera amb la Afrodita de marres,i tó padentro amb els voltors.
Sort que está jugant el Barça, i Catalunya está distreta.

P.D. A mi aixó de la joventut no em preocupa gaire.
Perqué no hi han collons de posar seny.
Aquests del IMSERSO que es calçin, quan arribem nosaltres.
Cuidadín
Que tenim un Blog.I txutxes.

Min la sintonia del Mazinger, molt guapa, a mi, sempre m´ha agradat la música lleugera.

Eso es todo, amigos.