Estimats bloggers, us adjunto un esboç agafat del natural ahir al concert del Vicente Amigo, a on veiem al secretari del Blog treballant per la causa i les aspirants a secretària, unes alegres donzelles, fent-se les simpàtiques devant les habilitats del nostre artista, no es mostraren tant contentes quan ja van passar a les proves tècniques de secretaria, però això ja, si de cas, que ens ho expliqui el perla.PD: Fixa't tu !
7 comentaris:
bon dia "salaos",qué com va anar amb el amigo vicente,suposo que bé,no se li deuria pás de trencar cap corda de la guitarra,ni trencar cap pota de la cadira,no.
osti min,t'estas currant un blog tope cultural,no:entrades de musica española "clasica",acompanyada de un "gravat"(que vol dir dibuix)a conjunto,entrades de comic de qualité,entrades historicocientificasarqueologicasmesopotamiquesifilantropiques,vamos que si ens ho montem bé,em sembla que et podrem proposar per el premi a la cultura popular,per el any que ve,o el altre.per el premi a la virtut em sembla que et tindras que esperar una mica encara,aixo no vol dir que no en tinguis cap de virtut,alguna segur que la tens,pero em sembla que en tindriem que parlar algun dia tranquilament,apa fin aviat a tots.
Marti no començis, que no haguem trobat cap virtut en el Min, a dia d´avui, no vol dir que no en tingui cap.
També al principi ens pensávem que no tenia sentiments, i mira.
Jo tinc esperançes.
I té la gran sort que els seus amics, el tracten normal a pesar del Blog, i no el discriminen ni li retiren la paraula. Ho vaig comprobar ahir mateix, sopant amb ells.Quina solidaritat.
S´ha de reconéixer que el nano es fa estimar,les coses cóm siguin.
Tampoc és tan estrany, de vegades t´estimes més a una béstia, que a molta gent del teu voltant.
A mi no em fa res que em vegin amb ell pel carrer.
Que diguin el que vulguin.
Mentres no es passi de la ratlla, no li giraré mai la cara, peró també s´ha de dir que ha provocat una crispació a Berga, brutal.
Ara hi han 2 tipus de persones, els que es miren el seu Blog, i els que no.
I aixó és nota pel carrer.
I a quatre dies de les eleccions.
Bona nit, que tinc són.
Males noticies pels flamenco billys del blog, en especial el secretari.
MARTIRES DEL COMPAS PLEGUEN, o el que es el mateix el chico els ha deixat penjats amb un cd per sortir i una gira per començar. Mal rollo pel que sembla. Que nos quiten lo bailao. Las juergas del seus concerts encara les estan pagant els nostres els nostres organs vitals, pulmons, fetge, cerebro, etc...
Vaja, segur que el Chico Ocaña també es mira el Blog del Min, i ha considerat que el que ell feia amb la música, no li arriba a les soles de les sabates amb el que fa el Min amb el seu Blog.
A no ser que ELL, li hagi fet una visita.
Llástima.
Ara haurem de ser nosaltres el referent, s´ens ha girat feina.
P.D. Totalment d´acord en que nos quiten lo bailao, i que ho están pagant els nostres órgans. I espera´t, perqué encara no ens han dit el total de la factura.
A mi em van fer un pressupost, que tombava al més pintat.
D´aixó ja fa temps. No sé cóm están els preus ara.
Peró no ens en cardarem, no.
Sort que hem vist la llum amb ELL.
Òrgans? jo el diumenge no en tenia, em van anar apareixent el dilluns al migdia, això em passa, majorment, per les males companyies i en especial ELL, que no sé que em va tirar als quintus...
O sea, quan el mossen diu ... ''per ELL, amb ELL, i en ELL, vos deu pare...'' ES ELL?????
ELL és el Marti.
Si es parla de Jesús, Mahoma, o del Déu de Bagá, llavors és un nivell per sota.
ELL, ho abarca tot.
A mida que el vagis coneixent, ho anirás notant.
I encara que et tracti de burro en amunt, no desfalleixis company.
ELL t´está posant a prova a tú i a la teva fe.
Tingues aguante, que per veure la LLUM, abans haurás de veure la padrina.
I no s´et ocurreixi fer-li mai la pilota, perqué et veurá venir, i llavors que Déu t´ajudi.......
Lo millor és tractar-lo normal, no com un ésser suprem, perqué no li agraden els compliments.
A mi, de vegades, m´ha deixa´t seure a la seva taula.Devant de tothom. ELL i jo, i qué passa?
I els demés, uns pobres miserables, que no saben QUI els hi ha posat el carajillo de Magno.
Són coses que et marquen. I ara, quan fem el sopar, no crec que demani una taula apart. És així.
Si pots, fes-te una foto amb ELL. Si més no, per la canalla.
Publica un comentari a l'entrada