Bé, aquest diumenge una mica laigt, vem recórrer la cresta de Peguera, ressenyada al Vertex, i la veritat és que ens va semblar suau, però com és aquí al costat doncs ho vem anar a veure. Baixant cap el cotxe n'hi va haver que s'entretenien amb un roc, je, je..
Un altre tema serien les cançons, per si el Martí o algú altre llegeix això, pos em sembla que ho tinc superat, i dic em sembla.
Fins aviat
6 comentaris:
Hóstia Min, qué li estás fent a la pobra roca? No et sembla que hi han llocs millors per fer aquestes coses? Jo si vols t´en puc dir algún,els amics están per aixó.
Hola lluis, fixa't que es tracta del meu soci, el Vili, el pobre filipa i va veure formes sinuoses en una roca, jo ja li deia però a causa de l'alçada de Peguera o de què sé jo, va acabar intentant violar-la, sort que un servidor porta el Betadine a la motxila....
Ja m´agradaria saber qué més hi porteu en aquesta motxilla.Home, la roca no está malament del tot, peró no tant com per posar-se d´aquesta manera, a més estant casat i amb canalla,qué vols que et digui.Per cert, tú ón vas acabar, a sobre de la roca o del Vili?
els esports de risc,son perillosos suposso que ja ho sabeu.
pero vosaltres esteu malalts.
Es veritat. Perqué no s´enfilen a la façana de casa seva? Que hi facin una via ferrata, a veure que hi diu el president de l´escala.A una pobra roca indefensa, qualsevol li fa les miliuna.
Buenu, buenu, el que no sabeu és que podeu veure al Vili enfilat a la escala exterior de casa seva entrenant, jo, jo, jo, això és cert, els veins lo flipan, oiga, jo ja li dic que ha de sortir més de nit....
Publica un comentari a l'entrada